CAL FER SENTIR MOLT FORT LA VEU DEL POBLE

La política està posant en perill la democràcia mundial. És veritat que l’avenç de la filosofia democràtica és lent lent. I és la veu de la democràcia qui fa por al poder del diner que domina la política mundial. És veritat que les lleis escrites en democràcia professen bons desitjos de benestar per a tothom, pero aquestes lleis són fàcilment manipulables pel poder, com és palès, per exemple, a l’estat espanyol i dissortadament també a Europa. Tenim l’exemple del procès contra Catalunya en el que la veu del poble no s’ha escoltat com era just. I no em refereixo a la presència dels testimonis, sinò a la manca d’investigació per part de la justícia de la veritat dels processats. I en el procès no s’ha escoltat, que jo sàpiga, les vulneracions de la Constitució comeses, que són moltes. Personalment, si abans dubtava de la credibilitat de la justícia espanyola, desprès del procès encara en dubto més. S’han portat testimonis d’una indignitat humana indignant, com la del militar que prenent-se la justícia per la seva mà assessinà per l’esquena a un pres, culpable és veritat, però persona i aquest testimoni fou indultat pel govern del PP. Tenen alguna credibilitat testimonis com aquest? La Constitució diu que per cap motiu es poden causar danys físics i psíquics a cap persona, i el ministeri espanyol envia contra Catalunya policies que cridaven i cantaven “a por ellos” i el seu testimoni era escoltat. Una vergonya. S’acusa a Catalunya de malversació de diners quan el ministeri enviar els “a por ellos” li va costar vuitanta milions d’euros i aixó no és cap crim, quan els responsables del govern en la seva declaració “no savien” no “era el seu deure” quan amb la llei a la mà són els responsables del benestar de tots els espanyols i en l’actualitat milions de ciutadans ho pasen molt malament. I aquests responsables són els testimonis de la veritat contra el procès quan la veritat és que per culpa d’ells, pel seu mal govern, Catalunya s’aparta cada dia més d’Espanya. L’aplicació justa de la llei és un deure. I els jutges prevariquen si la seva investigació no porta a la veritat. Per les notícies que es van coneguent, l’estat va preparar al marge de la llei, l’acusació. I aixó és un delicte que fa de testimoni. Coneix de veritat qui són, qué  pensen, com actúen els presos polítics, el Tribunal Suprem?. Un pres polític, que no és polític, ni fa política, i és president de l’entitat cultural més important de Catalunya i d’Espanya pel seu nombre d’associats que superen els dos cents mil, pot ser acusat de criminal? Fer cultura és un crím a l’Espanya democrática? Presos que culturitzen els altres presos, com Junqueras, són criminals o persones que defensen la dignitat dels ciutadans? Les despeses de l’estat espanyol per callar la veeu de Catalunya al món, milionàries, sí són malversació i no les que treballen pel benestar de la seva gent defensant el dret a la independència perquè l’estat actual no se’n preocupa, ans tot el contrari com ho palesa la corrupció política d’un partit en el govern. Pobra Espanya, amb un estat quines institucions només s’emmirallen en els articles de la llei que castiguen i no en aquells que eduquen i quin incompliment sancionen els justiciers. I a aquest estat se li ha de fer escoltar la veu del poble, no només la del poble català, la el poble senzill i digne de tot Espanya. Honestament, la lliço que he après del procès contra Catalunya és l’enveja d’un estat que encara no ha entés qué és la democràcia. Sóc conscient de la duresa de la meva afirmació. Però són molts els fets i les paraules de polítics de l’estat espanyol que m’hi han fet pensar.N’hi ha per escriure un llibre. Un intent és el meu assaig “EL MÓN NECESSITA UNA POLITICA HUMANA”.  No sóc jo sol qui parla de polítics prevaricadors. També ments espanyoles. Les ments dels avis que veuen perillar la seva jubilació. Les mens de les dones que tenen tot el dret de protestar contra la seva marginació histórica. I el moviment independentista pacífic de Catalunya defensa aquestes veus perquè qui ho ha de fer no ho fa. I al catalans que ho fan se’ls acusa de criminals. El judici de la història farà justìcia. La veu del poble serà el testimoni decissiu.