Sóc catòlic, seguidor de l’evangeli, i també independentista.
I em donen la raó. Jo vaig votar independència l’ 1 d’octubre i el Tribunal
Suprem, si condemna, com tot ho deixa entendre, els presos polítics catalans
per rebelió declarant-los criminals, també m’acusa a mí. I estic molt convençut
de la meva innocència perquè Déu respecta la meva llibertat. És veritat que sóc
lliure i que em puc equivocar. Equivocar-se és un dret natural que cap llei em
pot prohibir. La llei si algún poder té en la meva consciència és convidar-me a
reflexionar i si he comès un error, la meva intel·ligència em diu com he de
reaccionar. La llei només em pot condemnar si una vegada he reconegut el meu
error no el vull corregir. Però aquest procès que em demana la meva fe, també
me l’exigeix la Constitució. I el Tribunal Suprem no ha seguit la recomenació
de la Constitució. Coherentment, jo condemnat de criminal amb els presos, tinc
dret a recórrer la sentència i exigir justícia. Amb l’evangeli a la mà, Jesús,
el meu mestre, m’alliçona com he de defensar els drets del meu poble Catalunya.
Fou crucificat per afirmar davant el tribunal de Ponç Pilat que era rei dels
jueus. Amb la seva mort redimint la humanitat, defensava també els drets dels
pobles. El rètol clavat en la part alta de la creu ho deia prou clar: Rei dels
jueus. I la Constitució en el preàmbul expressa que vol garantir, consolidar,
protegir, promoure, establir i col·laborar, en la justicia, llibertat i
seguretat de tots els ciutadans de la nació espanyola. En la defensa dels drets
humans la Constitució és germana de l’evangeli. En lart.1,2 reconeix que tot
els espanyols són sobirans. En l’article 9,2 afirma que correspon als poders
públics de PROMOURE les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de
l’INDIVIDU i dels GRUPS en els qual s’integra (Catalunya és un grup) siguin
reals i efectives; REMOURE els obstacles que n’impideixen o dificulten la
plenitud (el NO ha estat la resposta de l’estat) i FACILITAR la participació de
tots els ciutadans en la vida política, económica, cultural i social (la
resposta ha estat la presó). L’article 15 ens diu: “Tothom té dret a la vida i
a la integritat física i moral, sense que, EN CAP CAS, ningú no pugui ser
sotmès a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants.” Enviar la policia
que cantava “a por ellos” complia la llei? Qui són els culpables, els empresonats o
els que empresonaven? I encara més. Article 16,1: 2, garanteix la
llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats
(Catalunya és una comunitat) sense cap més limitació, quan siguin manifestats,
que la necessària per el manteniment de l’ordre públic protegit per llei.I un
altre article, el 14: “Els espanyols (els catalans segons el seu DNI ho són)
són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap DISCRIMINACIÓ per raó
de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altre condició o circumstància personal
o social”. Ha complert l’estat espanyol la Constitució en el judici contra el
procès? I el Trbunal Suprem és estat. I quan l’ONU demana la llibertat i
tribunals europeus sentencien que no hi ha delicte, com queda la democràcia
espanyola? Jo diria que fora de la llei i tinc tot el dret a demanar que es
compleixi. L’estat no és sobirà, ho és la nació espanyola i la nació la formen
els ciutadans. La democràcia necessita l’opinió
sobirana dels ciutadans. Negar el dret a opinar en una consulta popular és
negar la sobirania. Qui és el culpable en el procès contra Catalunya? Qui
criminalitza la meva llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada