LA MANIPULACIÓ DE LA HISTÒRIA, UNA MALALTIA POLÍTICA

El cosmos ens alliçona amb una globalitat que té en l’ésser humà el programa de la convivència de la humanitat. I esdevè incongruent que el model es manipuli ell mateix i a la vegada manipuli la globalitat. Aquesta doble acció, fruit d’una llibertat egoísta, escriu la història. Personalment se’m fa molt difícil entendre la història. La convivència humana, que la pateix, segons el meu pensament, té dos suports indispensables i necessaris, la política i la religió. L’ésser humà que és el factor de la història de la convivència, en la seva formació ha de tenir cura de dues realitats, la física (el cos) i la psíquica (l’esperit) i aquestes dues realitats tenen dos pedagogs, la política i la religió.I és precisament la descoordinació entre elles la profileració de les malalties. Personalment he arribat a la conclusió que sense una intel·ligència i una col·laboració racional entre política i religió no serà possible una pau mundial. I és possible? Filosòficament, sí, en la pràctica, l’experiència ens diu que no. On rau el problema? En la formació de les persones. La naturalesa marca el camí, però no tothom està ben preparat per seguir-lo i alló pitjor rau en el fet que massa sovint els dirigents polítics no són les persones més ben preparades. Els exemples ens fan veure quines són les aspiracions dels governants.  Aprofitar el poder per assegurar la seva vida de confort una  vegada complert el temps polític. I d’exemples, a casa nostra, n’hi ha tants que t’hi entrebanques. Quin és el signe de la malaltia? Un de molt trist, un pobre sense sostre dormint al carrer. I l’argument de l’altre extrem? Un ex-president del govern, que cobra d’una gran empresa. I la llista d’ex-càrrecs polítics espanyols és massa llarga. Sí, la política està malalta de gravetat malgrat tenir la medecina, la seva Constitució, que no fa els efectes de salut per manipulada. La manipulació de les paraules i els fets és la greu malaltia de la política mundial global i individualitazada amb estats. El judici contra Catalunya pel procès d’independència n’és un bon exemple. La política mundial, també l’espanyola i la catalana, necessiten un reciclatge urgent que comença per un respecte total a la dignitat de la persona. Assolir la dignitat humana és la base per edificar la convivència digna. I mentre dormin al carrers pobres sense sostre i exerceixin polítics de portes giratòries, la malaltia de la manipulació política des d’el poder no farà altra cosa que desestructurar la convivència. El judici contra Catalunya ho palesa amb prou claretat, no només a nivell d’Espanya sinó també d’Europa i del món. El món necessita una política més humana.