Soc un convençut independentista perquè penso que la base rau
en el respecte a les persones. Amb aquesta base defenso el dret a la independència
de Catalunya. La llei no fa la nació amb l’estat corresponent, la fan les
persones confirmant la proposta dels polítcs, d’acord amb el model democràtic.
A la pell de brau s’han celebrat eleccions municipals i estatals. Els governs
municipals ja s’han configurat, resta el de l’estat. El seguiment polític de
les municipals i de l’estat m’han resultat massa decepcionador. Veig en perill
la democràcia perquè el concepte persona no rep el respecte que per naturalesa
se li deu sinò pel profit que se’n pot treure. Sóc independentista per dret natural,
confio en la seva realitat però les perspectives no són gens esperançadores. La
paraula democràcia s’ha vestit de diferents colors, però bàsicament amb els del
diner, no de la persona. La campanya electoral i la configuració dels ajuntaments
desconcerta i decepciona perquè la base de la democràcia ha estat substituïda
pels interessos de partit, per una banda i altra. I aquesta manera d’actuar és
decepcionant i egoísta. És interessant i desitjable el consens. Perquè en
alguns ajuntaments és un fet i en altres no? Crec que la resposta està en la
credibilitat de les persones. Per què a l’ajuntament de Barcelona no s’ha
arribat a un acord amb ERC, partit més votat? Perquè partits com PSC i el de
Valls, des del primer moment han manifestat la voluntat de fer fora ERC per ser
un partit independentista. Son més persones els socialistes i els de Valls que
els d’esquerra republicana? La història alliçona de la transcendència de les
diferències per avançar i unes persones s’arroguen el poder del seu partit per
demostrar que són més racionals. La racionalitat és un valor comú dels independentistes
i dels no independentistes i negar la base és negar el progrès. I perquè hi ha
persones que el seu jo és digne en algún ajuntaments ERC i PSC han arribat a un
consens. El procès de les municipals m’ha decepcionat molt des de la meva
òptica independentista. I la decepció no em farà canviar d’opinió sinó que em reforça en el deure de fomentar la
política en el respecte global a l’ésser humà, perquè cada persona és el model
global que ha de ser la humanitat. No es pot tractar els altres odiant
acusant-los d’odi. I és el que s’ha observat i viscut en les municipals i en
les estatals. No acceptar en la taula del diàleg els independentistes com està
fent el Sr. Pedro Sánchez no és res més que una rabieta fruit d’un odi interior
que es disssimula acusant l’independentisme de delicte. Negar el dret a pensar,
i l’independentisme es fonamenta en el pensament raonat, és negar la veritat de
ser persona. I aquesta negació que desprès s’esten per treure’s de sobre qui t’ha
votat i et fa nosa, és la raó de la manca de democràcia que pateix l’estat
espanyol, perquè la democràcia no la fa la llei, la fan les persones que
desprès redactaran la llei. Conseqüentment saber dialogar amb tothom és la base
d’una política democràtica al servei de tota la humanitat amb el respecte a
totes les diferències. No m’agrada el model de la democràcia que es viu a
Espanya i tampoc la realitat política de Catalunya. I alló que és pitjor és l’horitzó
que s’hi dibuixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada