JUDICI QUE NO HAVIA D’HAVER-SE FET MAI

No opinarè, perquè penso que senzillament es tracta d’una irregularitat històrica. Un article de la Constitució ho denuncia amb prou força. “Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixen o en dificulten la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.” El procès celebrat contra els presos polítics catalans no suposa només un incompliment de la llei sinò un atemptat contra la democràcia. I s’omplen la boca de constitucionalistes. Però aquest incompliment i atemptat, n’estic convençut, serà la vergonya d’Espanya per culpa d’un estat, que té totes les aparences de prevaricador. No entrarè en cap anàlisi de com s’ha desenvolupat perquè no hi arguments vàlids, tot el contrari. L’article fa referència als poders públics. En aquest cas són: l’estat, la justícia i les forces d’ordre. Anem a pams. Objectiu: la llibertat i la igualtat dels ciutadans i dels grups. Catalunya és un grup i si filem prim els independentistes formen un grup. Aquests ciutadans i Catalunya defensen una idea. I a l’entorn d’aquesta idea s’ha muntat el judici. Quin camí s’ha seguit? Què ens diu l’article de com han d’actuar els poders? Primer: REMOURE els obstacles: El President del Govern Mariano Rajoy, no va fer res, tot el contrari. El seu NO és molt significatiu. Ell va dir textualment “no puedo i no quiero”. La Constitució li diu que ha de REMOURE els obstacles i si va negar. Per què? Puc pensar, perquè no existien i si no existien perquè el 155 i posterior judici? Possiblement per incapacitat de raonament i aleshores no és digne d’ocupar la Presidència del Govern. També hi cap pensar que desconeix la Constutució i aixó és gravíssim. I una circumstància que li nega tota autoritat perquè va fer campanyes i recollir signatures contra Catalunya, que demostra que no és el President de tots els espanyols. Abans de remoure, la Constitució li diu PROMOURE les condicions perquè la llibertat i la igualtat sigui una realitat i va fer tot el contrari abans de negar-s’hi. Primer abans de ser president va fer campnaya en contra i de president es va negar al diàleg, que és el mitjà per promoure. I la tercera condició FACILITAR la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social. No va facilitar, va impossibilitar. Facilitar la vida política: quan la ciutadania clama contra la realitat existent, alló que primer cal fer és valorar els perquè? I en aquest punt el comportament del President del Govern va ser un greuge contra la Constitució perquè més de dos milions de ciutadans que amb el seu DNI són espanyols no només no van ser escoltats sinó que foren acusats de delictes inexistents. Quan en política s’hi viuen mancances, el deure dels governants els obliga a valorar-ho i parlar-ne amb els inconformistes. I no se’ls hi van reconèixer els drets polítics. Amb el 155 es va cometre el greuge de provocar pobresa a la societat catalana fins i tot als no independentistes. I aixó és molt greu. Es va actuar contra la cultura d’un poble que és l’admiració d’Europa, atacant despietadament les escoles, provocant destrosses i ferides a persones i encara que sembli incongruent dividint la societat catalana sota la responsabilitat del Sr. Mariano Rajoy. En relació amb el procès, amb la Constitució a la mà si algún polític ha de ser jutjat és el responsable directe, en aquest cas el Sr. Mariano Rajoy i el seu govern, per incompliment de la Constitució. I n’hi ha més d’articles incomplerts. El judici contra Catalunya és un greuge històric a la democràcia. La història dictarà sentència. El judici no té raó der ser.