LA DIGNITAT HUMANA UNA LLEI DE LLEIS

No existeix cap llei al món per civilitzat que sigui superior a la de la dignitat huamana. La dignitat la gaudeix l’ésser humà pel sol fet d’existir. Una veritat és el ser i una altra la qualitat d’aquest ser. I a l’hora de valorar s’ha de tenir molt present i quant més, a l’hora de programar lleis. La dignitat natural, els que creiem en Déu afirmem que es deu al fet de ser fills i filles de Déu, els ateus, que pensen i n’hi ha molts que ho fan i molt bé, dedueixen que és un do de la natura. En síntesi, és una realitat superior que es té per la senzilla raó d’existir. Al ser un valor tant important, l’egoïsme humà fa mans i mànegues per fer-se’l seu i atribuir la dignitat als càrrecs i als coneixements, quan càrrecs i coneixements necessiten la dignitat. La dignitat massa sovint es fa servir de tapadora per validar accions maldestres per inhumanes, perquè les accions de segons quins càrrecs ja són dignes sense més. Per exemple les actuacions de la policia el dia 1 d’octubre a Catalunya apallissant ciutadans que volien anar a votar. I no és cap delicte denunciar indignitats en accions de govern i de justícia, perquè n’hi ha i moltes. Només cal ser observador per adonar-se’n. És digne que un Cap d’Estat indulti a un policía graduat que ha assessinat per l’esquena a un criminal que havia de ser jutjat? El reu era un criminal, però qui l’executà a traició es convertí en un altre criminal, i se l’accepta com a testimoni contra gent que pacíficament defensava els seus drets, reconeguts per la Constitució. La dignitat del poble es pot denigrar amb testimonis com el de Mariano Rajoy que a l’hora de declarar no recordava igual que la seva  ministre que no tenia cap remordiment quan es mofava de Catalunya. Amb situacions com aquestes el testimoni de la manca de dignitat hauria de ser tingut en compte per adonar-se que els acusats ho havien estat indignament. No tinc cap dubte que la dignitat dels acusats és infinitament superior a la dels acusadors. I la dignitat, sembla ser que en la justícia de la pell de brau no és argument vàlid.

Quina explicació té sinò el descrèdit que en té la veu popular? Personalment penso que la Constitució de cap poble és superior a la veu dels ciutadans. Dissortadament, els exemples polítics que es viuen a tots nivells, nacionals i internacionals són arguments de descrèdit. Quin respecte em pot merèixer una autoritat que desacredita una opinió i un mandat del Consell dels drets humans de l’ONU? I aquesta conducta és la del govern espanyol. I desprès exigeixen que es cregui en ell? Si fos possible escriure la història de com es tracta i ha estat tractada la dignitat humana en la `política i justícia espanyola en relació al dret a decidir, dret reconegut internacionalment pel Tribunal Internacional de la Haia, ens adonariem de la pobresa i feblesa de la democràcia de l’estat espanyol. Ningú, sota cap concepte, pot ser dispensat del deure de ser digne. La imatge del mapa ciutadà del poble humil d’Epanya acusa la indignitat amb que és tractat. Els fets valen més que mil paraules.