POLÍTICA EUROPEA NEGACIÓ DE LA GLOBALITAT

L’acte d’inauguració de la nova etapa del Parlament Europeu amb una durada rècord per manca de saber dialogar democràticament ha posat en evidència que ni les detres ni les esquerres compleixen la filosofia de la unitat. I en la breu durada de l’acte, Catalunya ha fet sentir la veu dintre i fora del Parlament. Dintre per la defensa dels polítics catalans elegits democràticament per part de diputats europeus i fora per la manifestació de deu mil catalans, com ha reconegut la policia francesa. I el Parlament esperant l’acord per elegir els seus dirigents. Dissortadament les polítiques europees de dretes i d’esquerres palesen una política en que la dignitat de la persona no compta perquè només serveix de monecda de canvi. Però la veu del poble es fa sentir i   s’haurà d’escoltar a Amèrica, Europa, Asia, Africa i Oceania. La política mundial està cometent crims contra la humanitat, exemple la detenció de la capitana alemanya d’un vaixell ONG salvant vides humanes, que  les autoritats europees, amb el seu comportament, prefereixen que morin ofegades al Mediterrà. La política mundial és culpable criminal per les morts que provoquen les seves politiques. Culpable per les morts, culpable per incompetent a l’hopra de fer política, culpable per manipular les lleis i culpable per fonamentar la pau en la força de les armes. I s’omplen la boca de l’exercici d’una política global, globalitat que és una gran mentida perquè la centralitat no està en el respecte a les persones sinó en el poder del diner amb una conclusió extreta de l’experiència que per tenir-ne, tot si vol, fins la mort del contrari. No estava tan equivocat Raimon Pannikar quan afirmava que en quatre mil anys d’història cap tractat que posava fi a una guerra havia portat la pau al món. I en l’experiència actual esgarrifa a l’adonar-te la incompetència per arribar a signar la pau. De què serveixen les grans potències i les grans unions si no són capaces d’exigir als poders polítics de la part del món que siguin, respecte a les persones? I la incompetència la demostren venent-els-hi armes per fer la guerra. La política mundial actual té davant dels seus ulls un panorama que en el seu moment la borrerà del mapa i la convivència la dirigiran persones dignes. Persones que la dignitat no està en el càrrec sinò en la seva imatge i respecte de l’altre. I en aquest desgavell mundial existent la culpa és d’aquelles institucions que la seva presència té un sentit bàsic, fonamental, insustituible, necessari i urgent, treballar per la dignitat de totes les persones i que tinguin al seu abast, la cultura

, l’economia, la política i el civisme. I avui, segle XXI no ho tenen i el màxim culpable és la política que ha abdicat del seu objectiu en benifici personal, tant els de dretes com els d’esquerres. I sabent-me molt de greu, acuso a les institucions religioses que no compleixen el deure de defensar els drets de les persones i es posen del costat de la política. Amb l’evangeli a la mà, com defensaran davant de Déu, els drets dels pobres? La política europea ha centrat la globalitat en el diner, no en les persones. Acabo copiant un paràgraf del Quadern 195 de Cristianisme i Justícia: “Mentre l’esquerra busca recuperar-se de la seva anorèxia social, la dreta necessita curar-se de la seva obesitat capitalista”. Són els dos extrems de la política mundial i per les dues bandes el perjudicat “l’ésser humà més necessitat”. Amb aquest panorama podem tenir fe en els polítics actuals que dirigeixen la política mundial? Cal un canvi i el canvi sortosament està en camí.