SR.PRESIDENT DEL GOVERN, PENSAR ÉS UN DRET, COMPLIR LA LLEI UN DEURE

Els títols i el càrrecs no són qualitats personals, les exigeixen i la primera i fonamental és la 

dignitat i un govern deficitari i manipulador fa indignes les persones que l’exerceixen. Negar el dret a pensar és una indignitat i un incompliment de la democràcia, perquè es nega el dret a ser persona. Sr. President del Govern Espanyol ha reflexionat, alguna vegada, la veritat de la independència? I que desitjar ser independent és un dret reconegut per la Constitució i la Declaració Universal dels Drets Humans, signada per l’estat que vos presidiu?

El paràgraf 2 de l’article 10 de la Constitució diu:”Les normes relatives als drets fonamenrals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal del Drets Humans i els tractats i acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya”.

Referent a com ha de ser el comportament de l’estat signant, l’article 30 de la Declaració diu:”Res en aquesta declaració no podrá interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o realizar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s’hi enuncien.”

La Declaració comença amb una sèrie de CONSIDERANTS, una filosofía en que es fonamenta, i un d’ells diu: “Considerant que els estats membres s’han compromès a assegurar, en coopperació amb l’Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans i les llibertats…” ens trobem amb un enfrontament i menys-preu de l’estat espanyol menys-tenint el posicionament de l’ONU reclamanant la llibertat dels presos polítics. L’estat espanyol que tant exigeix el respecte a les institucions amb quin dret em pot demanar a mi respecte quan ell fins i tot es mofa del Consell de l’ONU, organisme que vetllla pels drets humans?

Davant d’aquesta postura despectiva com reaccionarà el Parlament Europeu?

Una lectura atenta dels articles de la Declaració Universal dels Drets Humans porta a una valoració cent per cent negativa del comportament de l’actual President del Govern, com també del predecesor i del President del Tribunal del Suprem per la seva actuació en el judici del procès contra Catalunya, no perquè s’han vulnerat els drets dels presos polítics sinò també els dels prop de tres milions de catalans que els polítics empresonats i exilitats van escoltar i obeír la seva voluntat.

Espero i desitjo que aquest greuge contra la Declaració Universal dels Drets Humans i contra la solicitud de l’ONU esdevingui una raó convincent perquè els Tribunals Internacionals condemnin com es mereix a l’Estat Espanyol, no a Espanya. Els espanyols es mereixen un veritable i creïble govern democràtic.

Continuarà el tema amb reflexions sobre els articles de la Declaració que segons la meva intel·ligència s’han vulnerat i perquè.