En el debat fallit d’investidura, la Sra. LASTRA, del PSOE,
en la intervenció cloenda li ha dirigit a Albert Rivera aquestes paraules:”En
política se puede ganar o perder. Pero no se puede perder el alma”. I el
seguiment que he fet del debat m’ha demostrat que els partits majoritaris, principalment,
han perdut l’ànima de la política democràtica. Senzillament no tenen sentit
d’estat, perquè l’estat és un servei a la ciutadania i les intervencions dels
diferents partits han reforçat les meves idees palesant que els servidors són
els ciutadans en benefici de l’estat. Les intervencions del candidat a la
presidència, conscient o no, ha demostrat que tenir sentit d’estat significa
facilitar la investidura del partit més votat sense necessitat de majoria
absoluta. Les solicituds dirigides al PP i C’s perquè amb la seva abstenció
facilitin el ser investit és una baixada de pantalons inconcebible en un
polític que reclama sentit d’estat perquè ell sí el té. Francament
desil·lusionant. Quin sentit d’estat té un polític que per desbancar Mariano
Rajoy no va posar cap objecció al vot independentista que li va donar la
victòria i per contra quan es tracta de la segona part per assolir la
investidura no en vol saber res?. Clar i català, el primer pensament, “un altre
vividor de la política”. Qui no accepta conclusions coherents de les seves
paraules o fets, abans, s’ho ha de pensar i reflexionar molt bé. Quan la passió
domina el procès cap a un objectiu, les entrebancades són impensables i amb
efectes contraproduents. I en la política espanyola les paraules traicionen
massa. El Sr. Pedro Sànchez repeteix per activa i per passiva que el dret a
decidir és inconstitucional com també ho és el dret a pensar en ser lliure. I assegura
dictatorialment que Catalunya no serà mai independent amb unes paraules fruit
del dret a decidir. Només un desconeixement de la psicologia humana pot
propiciar afirmacions d’agosarats que es pensen superdotats. Al menys les
aparences així ho demostren. El procès polític de Pedro Sànchez des de que fou
desbancat de la cúpula del partit fins tornar-la a recuperar no palesen una
personalitat política democràtica fiable. Fer unes declaracions per que s’entengui
el contrari, com comenten coneixedors del tema i del personatge, és un exercici
de manipulació descarada de la política i de la gent amb una voluntat imparable
de poder pel poder. Per que la defensa del poder que fa el candidat no
correspon a la d’un procès democràtic sinó la submissió a una llei dictatorial.
És la lliçó del joc que s’ha visscut en el debat d’investidura entre PSOE, C’s
i PP. Un joc d’una mancança de respecte a la dignitat de les persones que fa
pensar en el retorn de la persecució franquista. Prsonalment sóc contrari a que
els independentistes votin a favor de Pedro Sànchez. La veu popular és prou
clara i si fem un tomb per les festes majors de Catalunya la postura és un no a
un govern que no respecta la democràcia encara que vulguin fer creure que
Espanya és la millor del món. La manipulació no pot ser una manifestació que
desperti credibilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada