NO ENTENC L’ESTAT ESPANYOL

Un estat és una institució al servei de la humanitat amb responsabilitat d’un col·lectiu que se’l coneix amb el nom de nació. L’estat no és el senyor de la nació sinò el servidor dels seus ciutadans i  el salvaguarda del territori, que la història ens ensenya ser variable d’acord amb la ciutadania. Un dels seus deures és tenir cura d’unes lleis que verdaderament defensin els drets dels ciutadans i els deures dels governants exigits pels drets dels governats. Sincerament no entenc l’estat espanyol en l’actual model democràtic. Un estat que vol complir amb els seus deures no pot estar satisfet amb el desig d’alguns milions de ciutadans de separar-se’n. Els desitjos no s’aturen empresonant sinó valorant i actuant per arribar a un acord satisfactori principalment per als ciutadans disconformes amb la realitat que se’ls obliga viure. La persecució amb la llei com una espasa no arriba mai a l’entesa quan es nega el dret a la paraula. En el contenciós actual amb Catalunya, acceptant errades de la Generalitat, no arribarà a bon port amb solucions judicials quan alló que fa primer és castigar. La justícia com instrument castigador no és mai justícia encara que es manipuli emprant la paraula sanció. Una sanció no sempre és un càstig sinò arribar a la solució que satisfà la llibertat de les dues parts. Però abans de sancionar s’ha de parlar, argumentar, raonar i definir molt bé el resultat. Per aquesta filosofía no entenc el comportament de l’estat espanyol governat, abans, pel PP i en l’actualitat provisionalment pel PSOE. La política d`’un i altre és disgregadora i separadora com ho palesa el fet manipulador de la Constitució i de la democràcia afirmant amb fets que “la democràcia sóc jo”. Una de les demostracions de la feblesa democrática de l’estat espanyol rau en la manca de respecte a les minories d’una manera insultant en els debats del Congrès i del Senat quan parla el representant d’un partit minoritari. No escoltar i sovint menys-tenir és un insult a la democràcia per la manca de respecte als votants dels partits petits que en el seu conjunt poden sumar milions de ciutadans. I la sobirania és dels ciutadans, no dels polítics que estan al seu servei i amb la formació de majories absolutes prevariquen manipulant i actuant com amos i senyors. I aquest és el paper obert amb paraules i fets del PP, C’s i PSOE. Una majoria no és la globalitat i la globalitat necessita les diferències que en política són els partits. No entenc l’estat espanyol perquè els partits estan al seu propi servei perquè es creuen els posseidors de la veritat absoluta. Greu error i greu ofensa a la llibeertat de tots els ciutadans. La política de partits pateix una preocupant mancança democràtica al no saber escoltar als seus i als dels altres.Resta molt camí per assolir una verdadera democràcia. La situació actual d’un govern del PSOE en funcions és un clarificador exemple de  feblesa.