El judici contra Catalunya, escenificat pel Tribunal Suprem,
ha generat en la meva ment una incredulitat que no s’hauria de produir mai en
un demòcrata convençut. Perdre la confiança en el govern de l’estat i la seva
justícia denuncia un greuge contra la dignitat de la humanitat. I
dissortadament aquesta manca de creibilitat institucional dissortadament està
força arrelada en la ciutadania, uns per unes raons i per uns altres, unes de
diferents. I com es produeix aquesta circumstància. Personalment, llegint la
Constitució. I llegint-la he arribat a la conclusió que la situació actual dels
presos polítics i dels exiliats catalans és una greu injustìcia amb caràcter de
prevaricació. Es dóna el fet que diferents especialistes catalans i també
espanyols així ho ha definit. Per dictar una sentència condemnatòria abans s’ha
d’haver valorat molt acuradament si la culpa que s’atribueix és veritablement
un delicte condemnat per la llei. I en el cas que em preocupa, per la
Constitució. I en la Constitució s’hi llegeixen uns articles molt acusadors
d’incompliment legal i polític en una democràcia. Concretament em refereixo al
preàmbul, que és la base filosófica, i als
següents articles: 1,2 ; 9,2; 14 i 15. Certament que n’hi ha més però
per a un primer comentari donen molt de sí. El preàmbul ens parla de la llei
com a voluntat popular, de promoure una vida digna mitjançant la cultura i
l’economia, de relacions pacífiques entre tots els pobles de la terra. I
aquesta filosofia no només no s’ha fet realitat sinò que s’ha actuat com si no
existís. M’ha causat la impressió que els pensadors humans són un estorb per
als polítics i als jutges. Però anem a l’article 1,2:”La sobirania nacional
resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’estat”. L’orígen
del poder és prou clar: són tots els ciutadans espanyols. Cada espanyol és
ciutadà i per tant independentment de si és castellà, extremeny, andalús o
català, les institucions de l’estat tenen el deure d’escoltar i si hi ha alguna
llei que perjudica a sobirans cal estudiar-la, consultar a la ciutadania i
reciclar-la. Ho compleix aixó l’estat espanyol? L’article 14 és molt clar al
respecte: “Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler
cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol
altra condició o circumstància personal o social”.
Amb aquest article tinc tot
el dret de sentir-me independentista i manifestar-ho amb el màxim respecte a la
llei que la democràcia em demana i alló que cal és arribar a un consens
democràtic. El fet d’haver nascut català mereix un respecte, com el tenir
opinió amb el dret d’expressar-la de paraula o amb qualsevol altra
circumstància com una sentada pacífica o una festa lúdica en pau. I no ha estat
respectat aquet article, ni tingut en compte. I és d’obligat compliments per
part de tots els ciutadans de l’estat espanyol, siguin càrrecs públics o
sencills ciutadans. Parem molta atenció al paràgraf 2 de l’article 9: “Correspon
als poders públics, el PROMOURE les condicions per tal que la llibertat i la
igualtat de l’individu i dels grups en els quals s’integra siguin reals i
efectives; REMOURE els obstacles que n’impideixen o en dificulten la plenitud i
FACILITAR la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica,
cultural i social”. Les institucions de l’estat s’han procupat de PROMOURE, de
REMOURE I de FACILITAR? I el PP, C’s i VOX, el tenen present? Han fet tot el
contrari i un exercici que obliga a tots, autoritats incloses, no s’ha dut a
terme, tot el contrari, incomplint també
l’article 15: “Tothom té dret a la vida i a la integritat física i
moral, sense que, en cap cas, ningú pugui ser sotmés a tortura ni a penes o
tractes inhumans o degradans”. Quan el Sr. Rajoy diu que NO PUEDO I NO QUIERO I
la Vicepresidenta Saez de Santamaria es mofa dels catalans per l’aplicació del
155 i els policies provocaven més de mil ferits complien l’article 15 de la
Constitució? Amb aquests articles a la vista només hi ha una conclusió: la llibertat
inmediata. Hi ha més arguments i lleis incomplertes intenacionals avalades per
la Constitució. On és la democràcia a l’estat espanyol?

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada