En una democràcia quan un estat es veu impotent davant de la
seva realitat del moment i no s’emmiralla en ell mateix sinò que atribueix la
realitat a un altre col·lectiu es déu a diferents motivacions: a) el seu
egoïsme ferit que no vol passar pel que reaalment és, b) la seva incompetència
davanbt la urgencia de diàleg i c) aceptar com a llei la seva incapacitat.
Valorant la situació actual dels presos polítics catalans i el tracte humà i
judicial que han rebut, honestament em fa pensar que el judici és una
manipulació neta i clara d’unes víctimes creades que desenboquen en uns fins
antidemocràtics i inhumans. I en aquesta tesi només argumentarè nen base a tres
articles de la Declaració Universal des Drets Humans. Article 5 diu: “Ningú no
será sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants”.
L’article és molt clar, és una defensa de la dignitat humana de tothom, fins i
tot dels criminals. No hii ha excepcions. Empresonar amb presó preventiva
llarga com és el cas dels presos
polítics catalans és una clara vulneració dells drets humans i molt més quan no
s’ha demostrat que siguin culpables.
Suposar culpabilitat ja és un delicte i el que la pateix rep un tracta inhumà.
Però aquests presos han estat tractats cruelment en els trasllats enn els
canvis de presons, emmanillats i ens transports que per l’espai del condemnat i
a la immobilitat durant llargues hores esv tractava clarament de tortures.
Tardar dos o tres diez de Madrid a Catalunya quan en un transport digne i segur
es ppot fer en unes hores noo mereix altre tracte que el d’una venjança i
torment. I aquest incompliment d’una llei intenacinal per part d’un tribunal de
justicia espanyol, quan organismos internacionals han demanat la llibertat.
Parem esment en el que diu l’article 1 de la Declaració Univresal dels Drets
Humans: “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets
i són dotats de raó i de consciència i han de comportar-se fraternalment els
uns amb els altres”. Ull en la interpretació del text. La dignitat és té per
raó de naixença i aquesta dignitat no es perd mai. Els comportaments punibles
han de ser traactats a partir d’aquestb concepte i conherentment el primer pas
que cal fer és comprobar si s’ha vulnerat la dignitat i aquest pas no s’ha fet,
s’ha acceptat una denuncia, pel seu origen de segones intencions, i sense més
als tribunals. S’acusarà del tracte no fraternal, però cura aquest tracte el
mereix l’acusador i l’acusat i en el cas que m’ocupa només es concedeix a
l’acusador, que té molt a desitjar. Una altra
vulneració de la llei. El tribunal tampoc ha dedicat l’atenció deguda a
conéixer les raons i la consciencia amb que s’actuava, quan els indicis són que
es feiia defenssantb els drets de les persones.
Però l’article 2 continúa acusant manipulacions: “Tothom té
tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap
distinció de raça, de color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol
altra mena, orígen nacional o social, fortuna o altra condició.
A més no es farà cap
distinció basada en l’estatut polític, jurídic o interncional del país o
del territorio al qual pertany una persona, tant si és independent com si està
sota administrració fiduciària, si noo és autónoma o està sota qualsevol altra
limitació de sobirania”
Parem esment en l’afirmació “opinió política o de qualsevol
altra mena, origen nacional o social, fortuna o altra condició”. En aquesta
afirmació s’hi inclou directament el dret a defensar, en política i molt més
quan és democràtica, ell dret a decidir i a la indpendència dels pobles sense
que ningu puguin oposar-s’hi. Òbviament que l’article defensa un procès
democràtic en defensa de tots els drets humans, dels que volen ser independents
i dels que no ho volen. La paraula i el diàeg és l’arma de la democràcia amb
l’objectiu par ambdues bandes de l’assoliment de la pau universal. La universalitat és la
interelació entre les unitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada