La democràcia no es constitueix votant el govern sinò
exercint-la amb la paraula. Una democràcia en la que la paraula no és diàleg
sinó més aviat un enfrontament dialèctic enemic, mai pot ser una democràcia. I
és precisament aquesta la imatge que al segle XXI dóna l’estat espanyol. Tots
els ciutadans que tenen dret a vot han de ser escoltats, apartar-los no és
nomès anticonstitucional i per tant il·legal sinò un delicte d’odi. L’actual
situació política de l’estat espanyol per decidir el futur govern d’Espanya
palesa amb prou claretat la mancança democràtica que regna sobre tot en els
partits majoritaris i que s’auto-anomenen constitucionalistes.
Constitucionalistes ho són tots aquells que amb la Constitució a la mà es poden
presentar. Negar la seva legitimat a l’hora de formar govern és una
il·legalitat contrària a la democràcia. I el Sr. Pedro Sànchez no es ruboritza
quan prescindeix dels partits independentistes que tenen dret a vot com és
propi de totes les democràcies del món.Com tampoc ho reconeixen PP, C`s i VOX.
Aquest comportament de negació de drets demostra una oberta incapacitat de
diàleg perquè no voldria acusar ningú d’una conducta antidemocràtica. Però hi
ha fets i paraules que signifiquen el que signifiquen i el que diuen. El panorama
de la política espanyola sense garanties d’èxit perquè el Sr. Pedro Sánchez,
del PSOE, assoleixi la presidència i s’obligui a unes noves votacións és prou
explícit i clarificador per permetre dubtar de la credibilitat democràtica de
la pell de brau. La manera d’actuar de totes les forces polítiques de la
suposada democràcia de l’estat espanyol palesa l’egoïsme individual de
cadascuna, conssiderant-se la veritat absoluta negant la possible veritat de
les altres. L’actuació del màxim aspirant a President de l’estat és prou
evident en la seva feblesa argumental quan per aspirar al càrrec i desbancar al
Sr. Mariano Rajoy, els vots catalans independentistes foren decissius per la
seva victòria i ara per ser President no vol sentir-ne parlar. Una evidència clara
de l’antidemocràcia que es practica. En la qualitat de demócrata independentista
no nego el dret a ningú de ser unionista, però ningú em pot negar el meu a ser
independentista. Si els arguments no són convincents per una banda i l’altre en
democràcia hi ha el recurs al referéndum i tots els demòcrates de veritat
acceptaran el seu resultat. Peró l’estat espanyol nega el dret a celebrar-lo
quan la Declaració Universal dels Drets Humans el reconeix i el Tribunal
Internacional de la Haia va sentenciar-hi a favor de la voluntat popular
superior a la llei. Malauradament en la política de l’estat espanyol hi ha un
doble llenguatge d’acord amb els egoïsmes del moment. Els moviments dels
partits en relació a la votació de la investidura de Pedro Sànchez manifesten
amb prou claretat la poca o nul·la predisposició al diàleg democràtic. Regna
una dictadura de partit clarament dictatorial. I per aquest camí no es va
enlloc i menys a fer una política a favor de les persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada