QUAN LA POLÍTICA DESQUALIFICA LA DEMOCRÀCIA

La història de quaranta anys de  democràcia espanyola és un període prou significatiu per valorar la seva qualitat. No són els que fan més soroll, els més qualificats. Tampoc els que han exercit el poder, un model creïble. Superats els primers quaranta anys la imatge política de l’estat espanyol és decebedora. Els exemples dels debats parlamentaris al Congrès i al Senat palesen una greu dictadura de partit i un menys-preu indignant dels votants. Cada vot porta un clar missatge i al no escoltar-lo, es vulnera descaradament la democràcia. Cada vot és veu del poble i constitucionalment ha de ser escoltat, no ingorat i menys vulnerat. Quan un congressista d’un partit minoritari parla en nom del seu partit, els que abandonen el seu escó prevariquen perquè el diputat minoritari té dret a ser escoltar i els congressistes els deure d’escoltar-lo. No fer-ho és legitimar la dictadura de partit que és tant o més negativa que una dictadura militar. I aquest comportament polític està a l’ordre del dia a l’estat espanyol. El Sr. Mariano Rajoy s’emparava en el seu NO i l’actual President, en funcions, el practica, com si ell tinguès la veritat. La imatge de l’any 2019 que l’Estat Espanyol projecta al món, és una imatge d’una democràcia en descomposició. Ho palesa l’actuació de qui espera ser proclamat president, el Sr. Pedro Sànchez; ho agreuja el coneixement que una premsa ha fet arribar a la ciutadania, l’actuació de la policía espanyola en relació a l’ atemptat de Barcelona i Cambrils el 2017; ho complica la resposta de la política espanyola al consell de l’ONU sobre la llibertat dels polítics catalans, i la veu popular  escampa arreu, no només a Catalunya i a Espanya, la poca credibilitat que es mereix el judici contra el procès català. Però alló que és més significatiu, per negatiu, és el comportament del PSOE per la incapacitat dels seus líders de valorar democràticament el comportaments del demòcrates catalans i també espanyols que defensen el dret a decidir. La política del PSOE està seguint la mateixa tònica de no fer res, deixant-ho tot en mas de la justícia, quan el tema només és polític. Francament un descrèdit democràtic per fer dimitir. En aquest descrèdit hi juga molt fort la incapacitat de diàleg entre els partits de dretes i d’esquerres volent governar cadascun d’ells amb poder absolut, seguint la dictadura de Franco que ho va deixar tot lligat i ben lligat. I els fets ho confirmen. El trasllat de les despulles del dictador; les notícies que corren sobre la  protecció policial espanyola que rebia Felipe Gonzàlez ja abans de la mort del dictador; les greus corrupcions del PP que encara no han estat ben solucionades; el comportament del govern en relació amb els milers de morts ofegats al Mediterrà fugint de la misèria i no parlem de l’economia de la que es canten victòries però la realitat és que l’estat ha buidat la Caixa dels pensionistes i el seu deute públic és tan gran que l’estat no té avui capacitat de resposta. I amb tot aixó la política de l’estat no té ulls per veure, valorar i entendre el valor positiu del poble que amb les seves accions defensa la dignitat de totes les persones donant una lliçó de dignitat als governants. Però alló que és trist avui, a la pell de brau, és que el candidat a futur president de l’estat practica la dictadura de partit. Pobra Espanya.