LA DIPLOMACIA EUROPEA EN MANS D’UN ENEMIC DE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.

Tal com apunta l’horitzó de la política europea penso que la nominació de l’exministre Borrell com a cap de la diplomàcia europea fa més obert el camí de la independència de Catalunya. La seva oposició frontal a la independència empitjora la seva credibilitat política. La democràcia és llibertat d’opinió, diàleg entre les parts i consens polític mitjançant referèndum. I aquest procès l’Estat Espanyol no l’ha complert. I en el moment actual l’aspirant socialista a President de l’Estat presenta un historial contradictòri que no fa cap honor als introductors del socialisme a l’estat espanyol, com tampoc a la filosofia socialista dels pensadors mundials. La incoherència és una actitud que avui t’ajuda i demà t’enfonsa. I és el risc que corre el Sr. Pedro Sànchez. Per fer fora el PP, el vot independentista fou fundamental i l’acceptà; per ser President del Govern no l’accepta per inconstitucional. Trista manera de manipular la Constitució. No li nego el dret a no ser independentista, però sí li nego l’argument per criminalitzar l’independentisme. La Constitució no nega el dret de defensar idees contràries a la llei sempre que s’actui democràticament. Una llei no és infalible, ni intocable, perquè si fos veritat, amb quina raó desbancaren les lleis franquistes, si és que ho feren, perquè existeixen dubtes fonamentats. Si els cinc fundadors de la Unió Europea aixequèssin el cap, no reconeixerien l’Europa que ells volien. I és curiós entre els cinc, dos d’ells l’Esglèsia Catòlica inicià un procès de canonització. La Politica i la Fe no estan tan enfrentades com es vol fer creure avui dia.  Un corrent filosòfic defensa i demana la cooperació mútua entre el pensament escatològic i polític La raó escriu el jesuita teòleg i músic José Laguna :”La primera (política), perquè l’organització del present sense l’horitzó últim d’un projecte de bé comú degenera en mera burocràcia. La segona (escatologia), perquè la invocació d’un cel que no exigeix cap transformació històrica “aquí a lla terra” no és més que espirituallisme evasiu”. En l’actual política espanyola aquesta cooperació religiosa, no es vol i recentment s’ha manifestat clarament al protestar davant el Vaticà per les declaracions d’una autoritat eclesiàstica però incongruentment accepten que els bisbes espanyols defensin la sagrada unitat d’Espanya intocable. L’experiència darrera ens ha demostrat amb prou  claretat com actúa el govern espanyol contra el pensament sense necessitat de diàleg. Per aquest camí es va directament a la negació del dret a pensar i la manipulació de la llibertat humana imposant alló que es vol sigui veritat o mentida. A nivell de pensament les institucions de l’estat espanyol es mouen en un corrent que desemboca per inèrcia a un desastre polític. Sortosament moviments existents en el Parlament Europeu, que ja imposen la seva col·laboració i en un futur no llunyà encara amb més força, alimenten l’esperança d’una política futura en la que la centralitat sigui els drets de les persones i la política, l’economia i la religió, forces al servei dels pobles, que imposaran per llei el compliment dels deures de cada modalitat  en un diàleg intel·ligent i solidari que fassi possible la pau al món. No crec que sigui aquest el camí del Sr. Borrell, però sí el de la futura Europa amb col·laboracións mundials que poden venir d’orient.