La dignitat de les persones acusa als denunciants de
manipuladors de la llei i als jutges se’ls pot acusar de prevaricadors, sinò a
ells, sí als qui els hi ordenen. La questió catalana no és només un problema
per l’estat espanyol, és ja un problema per a Europa. Però hi una pregunta que
fa dies em fa pensar i rellegir, una i altra vegada, la Constitució. Es pot
acceptar una denúncia sense tenir un complert coneixement dels acusats? I sobre
tot quan els acusats han estat protagonistes herois enfrentats a un atac
terrorista. I amb més raó quan existeixen indicis que la policia nacional va
tenir relacions amb el cap de l’atemptat i no va informar a la policia
catalana. Aquest detall provoca una doble culpabilitat a la que s’hi ha
d’afegir el menys-teniment a la Generalitat de Catalunya. El seguiment de
l’atemptat i del procès m’ha confirmat un greuge polític i judicial que pot
tenir consequències internacionals. El seguiment del procès m’ha demostrat que
el tribunal no tenia el coneixement indispensable de la personalitat i dignitat
dels acusats i les acusades perquè d’haver-lo tingut el procès no s’hauria
celebrat. Per altra banda el comportament dels empresonats i empresonades i els
llibres i escrits publicats des de la presó tenen una força argumental de la
dignitat de cadascun dels acusats que demostra la injustícia que denuncia la
seva detenció. El procès m’ha portat encara més enllà, la incapacitat del
govern d’Espanya i la seva justícia d’entendre la veu del poble manifestada
pacíficament demanant llibertat, com demana el model polític democràtic.
Organitzar una votació popular per la independència sense efectes legals
directes i malgrat l’actuació policial, celebrar-la, té un sentit humà que no
valorar-lo i no voler-lo entendre denuncia una greu incompetència política. I
tot el dineral destinat contra el dia 1
d’octubre i posteriors és una malversació econòmica anticonstitucional. Els
articles sancionadors no són aplicables si els fets no són contraris a la
filosofia d’una constitució democràtica. Els efectes politics i judicials
posteriors al judici del procès català escriuran un capírtol de la història d’Espanya
que volent demostrar una veritat de dignitat pàtria, posarà al descobert una
indignitat manipuladora. La història sempre acostuma corregir els escrits
mentiders manipuladors. En el judici no s’ha complert la filosofia de la
Constitució que demana abans de sancionar conèixer la veritat de l’acusat, i no
s’ha fet, i la raó del fet, que en aquest esdeveniment, eren bàsicament idees.
I aquest desconeixement clama justícia, no venjança, perquè alló que volem els
independentistes catalans i no catalans és justícia, no un simulacre com dóna
la impressió que és el que s’ha fet. I la història no perdona. I Espanya mereix
ser tractada dignament, que no li treguin els colors com en el descobriment d’Amèrica,
encara que el ministre Borrell es burli de les paraules del Conseller Aragonès
demanant a Espanya que demani perdó a Mèxic pels crims comesos. Li recordo al
Sr. Borrell que Fra Bartolomé de las Casas ja acusava a Espanya pels mateixos
crims. Prou manipulacions i més complir la llei, tothom, dignificant la democràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada