ESPERANT LA SENTÈNCIA DESPRÈS DEL JUDICI

Llegint l’Esportiu del dia 13 de juny de 2019 amb el títol VIST PER A SENTÈNCIA m’ha cridat molt l’atenció l’opinió del periodista Lluis Simon: “Quan Marchena va dir la frase, segur que no sabia que els que realment seran jutjats són els set jutges i no els dotze acusats”. Combrego totalment amb la idea perquè des d’el primer dia he defensat que el judici contra el PROCÈS no tenia raó de ser perquè el comportament dels acusats sempre ha estat respectuós amb la llei. No estar-hi d’acord no significa menys-tenir-la, tot el contrari, convetir-la en una llei adequada als temps. I opinar que la llei no és la que el temps necessita no és cap delicte, tot el contrari, un desig de millorar-la. I en relació amb aquest punt corre una frase que per dogmàtica empeny a l’error: respectar la justícia, quan es fa referència a les sentències dels jutges. I en aquest concepte es cau en un perill que sempre és possible perquè no es té prou present que l’ésser humà lliure, perquè ho és, pot equivocar-se. I els jutges són humans. I en el moment, que s’els considera infalibles, l’error, possiblement comès, és de consequències indesitjables per a la humanitat. A la justícia, el màxim respecte però els jutges no són la justícia han d’aplicar-la i és precisament en la veritat de la sentència on es palesa la dignitat dels jutges. I és precisament la valoració dels components de la mesa del Tribunal Suprem que em porta a pensar com el periodista esmentat. La mirada és el mirall de l’ànima i el mirall denuncia la dignitat. No he estat un seguidor fidel del dia a dia del procès, però el coneixement que m’ha arribat avala la meva opinió. La mirada, el gest i el comportament signen les paraules. Però una altra circumstància em fa sentir més segur a l’opinar: no s’ha complert la Constitució i no s’ha valorat la dignitat humana dels acusats, ni s’ha valorat el comportament del milionari nucli independentista. Massa mancances per tenir fe en la justícia. El judici, des d’el primer dia, ha donat la impresió d’una sentència preconcebuda per ser aplicable i el desenvolupament ho ha evidenciat encara més.  Les darreres paraules dels acusats són un  document prou evident de la seva innocència i que el seu empresonament és una greu injustícia. Una de les demostracions més clares la dóna l’arribada de Pedro Sànchez a la presidència amb el vot favorable dels independentistes per fer fora el President del PP, Mariano Rajoy. El comportament posterior del PSOE amb els independentistes és una clara demostració de la feblesa i pobresa de la democràcia espanyola sembrada d’irregularitats democràtiques. Com una irregularitat democràtica és la continuació de l’empresonament i del judici desprès d’unes votacions en les que els presos foren escollits i no foren excarcerats com la voluntat popular demanava.. Una greu manipulació de la democràcia i menys preu de la voluntat popular i de la mateixa Constitució. La imatge de la democràcia a l’estat espanyol i també a Europa l’any 2019 és una imatge d’una pobresa política tal que projecta un horitzó d’una Europa irresponsable davant els drets de la humanitat contradint la Declaració Universal dels Drets Humans. Quina serà la sentència del Tribunal Suprem? Ignorar i manipular la llei que l’estat proclama democràtica. És impossible ser demócrata quan els fets no es corresponen a les paraules. I la paraula del poble és molt clara. Dissortada història, parafrasejant la disortada patria meva de la cançó.