Cinc lletres amb missatge universal de convivència.
L’orientació sexual, condició natural humana, no pot ser mai motiu de
criminalització social desprestigiant la dignitat de cap ésser humà. Ser
persona comporta sentir sensacions
corporals que desvetllen desitjos de relacions de compenetracions físiques
amoroses d’arrel sexual viscudes per persones de diferent o del mateix sexe. I
aquestes relacions tenen una base natural. Les sensacions físiques o psíquiques
es desperten en la psiqué de l’ésser humà que per raons d’orígen el seu aspecte
és definidor d’un sexe i els seus efectes viscuts pel sexe contrari. Una
persona pot ser físicament un home i psìquicament una dona al mateix temps o
viceversa.. Que un home s’enamori d’un altre home si l’atracció es de sentit
femení, quina ha de ser la resposta si la naturalesa l’ha configurat d’aquesta
manera? Ha de renunciar al sexe? Pot canviar el seu físic sexualment? I el
mateix efecte pot patir una dona que físicament és dona però psìquicament se
sent home. No podem oblidar que la capacitat de sentir i patir es pateix
gràcies al sentiment controlat per la ment. La seva capacitat de raonar basada
en el sentiment que li confirma el dret de realació sexual és injust que
esdevingui un motiu d’exclusió social, d’haver d’amagar-se a l’armari, com es
deia. Un amic meu, una gran persona, em deia la gran pau que sent quan per fi
no ha d’amagar-se i pot presentar públicament la parella amb que ha contret
matrimoni. Dos homes casant-se sóna estrany però que es relacionin és normal i
natural i que aquesta relació els porti a conviure sota un mateix sostre, és un
dret. Tant en els homes com en les dones. Que la unió es defineixi de
matrimoni, metafòricament és lógic i la relació és natural. I molt més si
científicament es demostra que és un resultat dels gens definidors que es
decanten per la feminitat o per la masculinitat. Les decissions de la natura
són llei. I religiosament són fills i filles de Déu com els hetero-sexuals.
Formar part del grup LGTBI és un condicionant de la natura que juntament amb
els heterosexuals configuren la globalitat humana i uns i altres gaudeixen de
les condicions psíquiques per condicionar la seva vida. Són intel·ligents,
racionals, sentimentals amb capacitat de programar el seu dia a dia d’acord amb
el suport de la llibertat. Que les seves relacions sexuals siguin racionals o
no dependrà de la seva intel·ligència i de la capacitat de valorar la bondat o
maldat dels seus actes. Óbviament la cultura sexual pateix els mateixos
problemes morals que l’egoïsme del diner o l’autoritat. Un robatori, un enverinament,
un assessinat i una aberració sexual són perversions morals antihumanes
contràries a la convivència i un despreci inaceptable de l’altre. Hetero
sexuals i LGTBI tenen els mateixos drets i deures cívics i des de la meva visió
religiosa tots són fills de Déu. Que ho vulguin ser o no depèn de la seva
llibertat. Penso que la religiositat dels o de les homosexuals es mereix un
tractament humà i digne com els heterosexuals. La dignitat de la persona és
primordial a l’hora de solucionar problemes, quan de veritat ho són, perquè, a
vegades, els creem. El meu màxim respecte als LGTBI que viuen dignament o hi
volen viure. D’exemples n’hi ha per tots els gustos i a fe que molts i moltes
són un exemple de dignitat humana a seguir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada