Srs. Pablo Casado i Albert Riera, és lliure el vostre pensament?

No critico que defenseu la unitat d’Espanya amb un concepte d’unitat que no és el meu. En aixó som diferents i lliures. El pensament no és una norma, és el compliment del desig que acabarà amb la idea. La bondat de la idea serà acceptada o no, no perquè sigui dolenta sinò perquè possiblement les circumstàncies del moment no la considerin prou oportuna. Però la idea continúa i es desenvolupa en la ment dels seus pensadors i pot arribar una determinat temps i espai que la fassi necessària. Senzillament és el procès del progrès. La convivència dels pobles no l’ organitzen les lleis sinò les persones que les redacten. Personalment respecto el vostre dret de pensament però no puc estar d’acord amb el vostre tracte de la filosofía de la convivència. Seguint els vostres consells procuro ser molt respectuós amb la constitució, que la llegeixo, l’estudio i raono la seva filosofia. Perquè la Constitució espanyola té una base filosòfica argumental expressada en el preàmbul i en els mateixos articles, algún d’ells crec que és massa manipulable perquè les paraules tenen el sentit que tenen i les frases sintàcticament correctes també i penso que la Constitució gramaticalment és exemplar. El que succeiex sovint és que algunes persones per servir el seu ego han de adaptar el redactat a les seves exigències i aleshores vesteixen l’article constitucional emotivament amb un humanisme sofisticat que fa bo alló que no ho és. Tots dos, al dedicar-vos a la política sou persones de lleis amb la cultura suficient per expresar-vos amb dignitat. Però una expressió perd la dignitat quan acusa egoísticament a l’altre i no compleix la llei constitucional. Les lleis en una democràcia tenen per centralitat el respecte a les persones, pensin el que pensin i siguin com siguin. Com vosaltres dos totes són dignes amb la llibertat que els hi respecta el dret a aquivocar-se i és precisament aquest dret la base d’una democràcia. Una democràcia no imposa, no castiga, pensa, reflexiona, valora i recicla. Jo sóc independentista i la Constiutució i les lleis europees signades per l’estat espanyol em donen la raó, com me la dóna la Declaració Universal dels Drets Humans i el Tribunal Internacional de les Nacions Unides, quines sentències l’Estat Espanyol està obligat a complir. Perseguir el contrari perquè pensa diferent, democràticament és una prevaricació de les lleis que la defensen. El diàleg és el pol oposat a l’odi i l’odi és el defensor de les dictadures. No sóc ningú per donar consells a gent de lleis però sí m’agradaria que reflexionèssiu racionalment els objectius del preàmbul de la Constitució com els articles que garanteixen una convivència democràtica en llibertat basada en la dignitat de totes les persones, totes fins i tot les empressonades. Quan escolto les vostres manifestacions per televisió penso honestament que les vostres paraules se les emporta el vent per manca de consistència humana i democràtica. No cal aixecar la veu, només us demano que raonant intel·ligentment em convenceu. Ho reconec, sóc independentista de socarrel. Acabo com he començat, és lliure el vostre pensament?