Segurament que a lectors i lectores amigues els cridi
l’atenció la meva defensa de Catalunya des de la religió. És la meva aportació
respectant la d’aquelles persones que només ho fassin des de la política. Però
la meva concepció de la humanitat m’exigeix una filosofia germana de la teologia
perquè el problema és de dimensions de globalitat. Personalment no concebeixo
la història sense la presència d’un ésser superior programador de la
convivència, programador que ha traslladat aquesta circumstància a la humanitat.
La Catalunya democràtica del segle XXI palesa un horitzó que va molt més enllà
d’una visió terrenal. La globalitat aixampla el meu horitzó perquè penso que
alló que és infinit es defineix en la imatge que Catalunya dóna avui al món. I
el procès que pateix per la defensa de la seva dignitat de poble, ho palesa
clarament. A favor de Catalunya, la Constitució de l’estat aixeca la veu,
perquè s’està vulnerant la dignitat també d’Espanya. D’acord amb la meva idea,
la veu del poble és superior a la política per dret natural i diví i els governants,
responsables de la política, no poden oposar-se i menys contradir la veu
popular. I la Constitrució espanyola ho reconeix i ho especifica quan s’ha d’expressar
la totalitat de la veu espanyola o només la que és referent d’una comunitat autónoma.
I Catalunya compleix aquest mandat que el govern i la justícia no respecten. I
alló que és més greu, rau en el fet que el govern ha demanat l’opinió de la veu
corresponent i l’estat no respecta la resposta. Per què serveix un referéndum organitzat
per l’estat? D’acord amb la votació del 26 de maig, els presos polítics haurien
de gaudir de llibertat, però alló que és pitjor que la llibertat la reconeixia
la votació organitzada per Mariano Rajoy, pensant que el poble li donaria la
raó. I amb els fets de la història, la ciutadania té tota la raó de no creure
en la justícia de l’estat. Catalunya amb la Constitució a la mà pot defensar
els seus drets perquè no la contradiuen, ni la vulneren i el Tribunal d'Estrasburg no contradiu la voluntat dels catalans. Óbviament, que el dictàmen
del Tribunal d'Estrasburg, ho posa més difícil. Independentment d’aquest dictàmen el procès
continúa i la llei d’Europa no pot condemnar idees que han possibilitat la
formació de la Comunitat Europea. Idea que la Constitució no defensa perquè no
en parla, però l’estat espanyol ha de respectar havent signat les lleis i
normes que ha signat, començant per la Declaració Universal dels Drets Humans,
on s’emmiralla la Constitució. Les interpretacions, no les lleis, posen més
difícil la solució, però no la prohibeixen, perquè les idees no es poden
sancionar. Si les sancionessin molts polítics de la dreta i de l’esquerra espanyola
haurien d’estar empresonats per les seves paraules. El progrès només el fan possible
el pensadors i els valents. Catalunya continúa el seu camí.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada