DIFÍCIL CAMI DE CATALUNYA PER LA LLIBERTAT GLOBAL

Segurament que a lectors i lectores amigues els cridi l’atenció la meva defensa de Catalunya des de la religió. És la meva aportació respectant la d’aquelles persones que només ho fassin des de la política. Però la meva concepció de la humanitat m’exigeix una filosofia germana de la teologia perquè el problema és de dimensions de globalitat. Personalment no concebeixo la història sense la presència d’un ésser superior programador de la convivència, programador que ha traslladat aquesta circumstància a la humanitat. La Catalunya democràtica del segle XXI palesa un horitzó que va molt més enllà d’una visió terrenal. La globalitat aixampla el meu horitzó perquè penso que alló que és infinit es defineix en la imatge que Catalunya dóna avui al món. I el procès que pateix per la defensa de la seva dignitat de poble, ho palesa clarament. A favor de Catalunya, la Constitució de l’estat aixeca la veu, perquè s’està vulnerant la dignitat també d’Espanya. D’acord amb la meva idea, la veu del poble és superior a la política per dret natural i diví i els governants, responsables de la política, no poden oposar-se i menys contradir la veu popular. I la Constitrució espanyola ho reconeix i ho especifica quan s’ha d’expressar la totalitat de la veu espanyola o només la que és referent d’una comunitat autónoma. I Catalunya compleix aquest mandat que el govern i la justícia no respecten. I alló que és més greu, rau en el fet que el govern ha demanat l’opinió de la veu corresponent i l’estat no respecta la resposta. Per què serveix un referéndum organitzat per l’estat? D’acord amb la votació del 26 de maig, els presos polítics haurien de gaudir de llibertat, però alló que és pitjor que la llibertat la reconeixia la votació organitzada per Mariano Rajoy, pensant que el poble li donaria la raó. I amb els fets de la història, la ciutadania té tota la raó de no creure en la justícia de l’estat. Catalunya amb la Constitució a la mà pot defensar els seus drets perquè no la contradiuen, ni la vulneren i el Tribunal d'Estrasburg no contradiu la voluntat dels catalans. Óbviament, que el dictàmen del Tribunal d'Estrasburg, ho posa més difícil. Independentment d’aquest dictàmen el procès continúa i la llei d’Europa no pot condemnar idees que han possibilitat la formació de la Comunitat Europea. Idea que la Constitució no defensa perquè no en parla, però l’estat espanyol ha de respectar havent signat les lleis i normes que ha signat, començant per la Declaració Universal dels Drets Humans, on s’emmiralla la Constitució. Les interpretacions, no les lleis, posen més difícil la solució, però no la prohibeixen, perquè les idees no es poden sancionar. Si les sancionessin molts polítics de la dreta i de l’esquerra espanyola haurien d’estar empresonats per les seves paraules. El progrès només el fan possible el pensadors i els valents. Catalunya continúa el seu camí.