LA PARTITOCRÀCIA NO ÉS DEMOCRÀCIA

La democràcia, model de convivència, malgrat els seus inicis es forjaren a l’antiga Grècia, a ple segle XXI està encara en procès d’implantació globalitzada. El problema d’una democràcia malalta està en la norma de les majories absolutes. Amb ella no és respecta la diversitat d’idees començant per la criminalització del dret a pensar. Una majoria absoluta, tal com funciona a casa nostra, és una dictadura de partit, senzillament perquè es confon  unió amb unificació. És el problema que la Bíblia ens explica de la Torre de Babel. La dispersió dels pobles no fou un càstig, fou una sanció que els obligava sense deixar de ser pobles diferents a poblar la terra. Dissortadament la humanitat, milers d’anys desprès, encara no ha après a organitzar-se amb una globalitat digna. Les diferències individuals i col·lectives tenen per objectiu entaular relacions intel·ligens i raonades per conviure diferents, amics i en pau. Si parem esment en el funcionament de la suposada democràcia espanyola descobrirem quin és el sentit d’una majoria. Només cal parar atenció als debats del Congrès i del Senat quan parla el representant dels partits minoritaris, que acostumen a ser els millors pensadors polítics, i ho fant a una presència  minsa de diputats o senadors perquè el partit majoritari és qui té la raó i escoltar idees de futur és perdre el temps. I les idees de futur en les corts espanyoles no hi tenen entrada. Aquest funcionament és la negació oberta de la democràcia perquè aquest model polític es fonamenta en la paraula per bastir una política fruit del diàleg a que obliguen les diferències. I la història ens ensenya que els grans avenços són resultat de grans idees diferenciadores i denunciadores de realitats obsoletes del moment. Estabilitzar una política amb unes lleis intocables és un contrasentit de la veritat i dignitat històriques. Per avançar en democràcia, la presència de partits agosarats  és una necessitat perquè amb la seva argumentació,  la seva conscienciació, la seva ressistència i fins i tot obstinació fan possible que les idees de progrès no es perdin i arribin a bon port. Crec que és un comportament cent per cent antidemocràtic no escoltar les argumentacions, per exemple d’un partit com la CUP, i encara ho és més proposar il·legalitzar-lo. La democràcia no serà mai progresista a Espanya sense la presència de partits amb l’objectiu del dret a decidir i a ser independents. La configuració de la persona humana és un exemple de convivència en la globalitat. Cada membre i cada facultat del ser huma són independents, diferents i les seves accions tenen una finalitat, una imatge digna de la persona. A una mà no li demanarem que observi, i al cor que pensi. I precisament el que fa la democràcia espanyola és aixó, que Galizia actui i sigui com Castella, que Catalunya actui i pensi com Extremadura i la globalitat esdevé un fracàs perquè s’han inutilitzat els membres. Catalunya mai serà com Castella, però en una democràcia en llibertat el conjunt de l’estat seria un altre més global perquè són més lliures els seus pobles. Governar l’estat espanyol amb una majoria absoluta del partit que sigui és la continuació d’una dictadura perquè és incapacitat d’entendre i com no enten, ni compren, no dialoga i com no dialoga, mort la democràcia. Honestament l’error més greu de la politica espanyola és no treballar en el procès progressista del model polític democràtic, comportant-se com si ja fos perfecte. Perfecte no ho serà mai, però sí sempre perfectible, que és la perfecció pròpia de cada moment. Només amb una cultura protagonista, la democràcia serà justa en els diferents moments del seu procès cap a la perfecció. I per aquesta raó les majories absolutes són negatives.