No m’agrada gens el procès
polític que sembla viure’s a Barcelona, ciutat per assolir l’alcaldia.
Personalment penso que s’està degradant la democràcia al servei d’interessos de
partit. I aixó és molt greu, perquè la culpabilitat del joc es pot repartir. Hi
ha un guanyador en minoría, que d’acord amb les normes establertes, ha de
començar el diàleg per fer viable la governança. És temerari i poc democràtic
pretendre ser govern amb minoria. Però també ho és, que una altra minoria
vulgui imposar la seva voluntat sense dialogar com democràticament caldria fer.
En democràcia hi ha una norma que és sagrada, la veu del poble. I la veu del
poble ha fet guanyador un partit independentista que té el dret a l’alcaldia
amb el suport de partits favorables a la independència que, independentment de
la seva ideologia d’esquerres o dretes,, es fonamenten en la filosofia independentista.
Si el ser d’esquerres o de dretes fa inviable l’acord, es palesa un greuge
lamentable a la democràcia. Si el partit guanyador, transcorregut el temps
legal no arriba a cap consens, és el moment dels altres partits amb
possibilitats, però respectant sempre la democràcia i no com succeix a
Barcelona que alguns partits, al marge dels resultats, declaren que no faran
mai alcalde a un independentista. I aquests també agreugen descaradament a la
democràcia perquè neguen el dret a pensar diferent. I el greuge és de campionat
perque fa la impressió que la llei els ho permet. Els resultats de les
votacions a Catalunya i particularment les del Vallès Oriental, m’han portat a
reflexionar sobre la saviesa de la veu popular. I he arribat a la conclusió que
alló que decideix més el vot, és el concepte de dignitat política que la
ciutadania té del cap de llista. I al Vallès Oriental s’han donat fets molt peculiars que el mateix cens electoral
que vota conjuntament per les municipals i les europees, en les municipals
voten un partit d’esquerres per majoria i en les europees també per majoria a
un partit de dretes. Em podeu dir, quina explicació té aquest fet? Sincerament
la credibilitat humana dels cap de llista. Per a les municipals pot ser el cap de llista
d’esquerres i per Europa pot ser el de dretes. I aquest fet s’ha complert en
les darreres votacions. I tot plegat em porta a pensar que a la democràcia
espanyola encara li resta un llarg camí per ser una verdadera democràcia. Les
declaracions que s’escolten i els fets que es pateixen denuncien amb prou contundència
la manca de formació humana en el respecte a la llibertat. I el votar un o
altre partit és un acte de llibertat. I en la política espanyola es nega als
partits contraris el dret de ser votats amb les manifestacions que es fan
contra ells i es vol imposar el vot perquè, segons ells, són l’exclussiva garantia
de bona governança. I aquesta complicitat s’ha viscut i patit sense cap
escrúpol per part del partit impositor de vulnerar la Constitució denigrant
l’altre de paraula, fet concret que la Constitució prohibeix. La garantia d’una
majoria de vots no ho és d’un bon govern. Perquè s’hi constata manipulacions
descarades i un menyspreu inacceptable de la dignitat de l’ésser humà. La problemàtica
plantejada en l’assoliment de l’alcaldia de Barcelona ens ho demostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada