AJUNTAMENTS I EUROPA, GLOBALITAT POLÍTICA

Les votacions del dia 26 de maig de 2019 respiren l’aire d’un ambient de convivència universal. Però no tot els vents són massa esperançadors. Núvols de tormenta amenacen Europa amb el risc de desestabilitzar els municipis espanyols. L’orientació  política dels ajuntaments hauria de ser garantia de governabilitat democràtica plena. I aquesta garantia trontolla. Només el vot de persones dignas farà de la política europea un configurador social amb capacitat d’assolir l’Europa global de la pau. I els ajuntaments són el primer pas d’aquesta contesa: la solidaritat entre tots els ciutadans d’Europa i esdevenir model desitjable per tots els ciutadans del món. L’objectiu no pot ser més desitjable, però dissortadament la humanitat del segle XXI no és cap exemple de solidaritat, quan milers de persones moren cada dia sota les bales i per causa de la misèria. I l’horitzó presenta massa taques negres, efecte dels més poderosos. La raó, la tenència de les armes de guerra considerades arguments de pau. Una hipocresia històrica. És vergonyós que a ple segle XXI la indústria de la guerra sigui un dels negocis més rentables per els estats. I aquesta realitat, per ser desmuntada, urgeix la força de l’arma més creativa de la humanitat, la paraula. Un vot, amb el si o el no, pronuncia la paraula que ha de dirigir la humanitat. El sí a la democràcia és una garantia reforçada, el no a la democràcia és la continuitat de la injustícia social. I la victòria del sí o del no depèn de la dignitat de les persones. L’enfocament polític del benestar i la pau demana que cada votant tingui molt clar quins són els partits amb més claretat d’idees democràtiques per treballar per la dignitat de totes les persones, perquè en tots els municipis les persones gaudeixin de sostre i serveis necessaris per a una vida plena i aquesta circumstància individual, un municipi en la globalitat política és un individu, és el pas més important per assolir la globalitat europea. Quin sentit tenen, sinó, les votacions municipals del 26 de maig? I la meva pregunta és, a qui he de donar el meu vot? No he de perdre de vista que l’executor del poder a qui el vot dóna, és una persona. Vota a les persones que el partit presenta. La dignitat de cadascuna d’elles por aconsellar o no, el meu vot. Un argument ha de ser la trajectòria del seu partit no oblidant, però, el protagonisme de les persones perquè qui actúa no és el partit sinó les persones. Una persona digna, sigui del partit que sigui, defensarà sempre la llibertat de l’altre encara que pensi diferent i si no ho fa no mereix ser votada. Personalment sóc independentista i si estès convençut que un partit unionista em garantís la millor governabilitat del meu poble, no hi posaria cap inconvenient. Però aquest convenciment me l’han de garantir les persones. I unes persones que abans de respectar la meva independència m’amenacen amb el 155 no mereixen el meu vot perquè considero pobra la seva dignitat. La llibertat s’ha de guanyar, no imposar. I condemnar un poble,  com ha fet l’estat espanyol, sense complir la Constitució que posa en la paraula dialogant com eina de programar la convivència, no és fer política  democràtica. La democràcia es fonamenta en la llibertat de pensament perquè és aquesta llibertat la que de veritat garanteix el progrès i quan una llei, per raons del procès històric no és un servei a les persones sinó només a l’estat, ha de canviar-se perquè la sobirania resideix en les persones. I aquesta sobirania cal tenir-la molt present a Catalunya perquè la Constitució recolza la voluntat catalana en tot alló que políticament fa referència a la seva autonomia. I l’estat ho ha de respectar. Les votacions del dia 26 de maig han de ser la veu de Catalunya per la seva llibertat. La Constitució ho garanteix. Personalment votarè un partit cent per cent català. Catalunya és una individualitat en la globalitat europea.