DÉU, PÀTRIA I FAMÍLIA

La convivència mundial pateix la manipulació de la llibertat per una suposada saviesa intel·lectual en el compliment de la filosofia de la política. La victòria de Giorgia Meloni, nou cap de govern d’Itàlia ha posat en estat de guàrdia Europa perquè el seu ideari polític és DÉU, PÀTRIA I FAMÍLIA. Un ideari amb el que hi estic totalment d’acord sempre que és compleixi la seva filosofia de govern inspirada en les benaurances evangèliques, benaurats els pobres, els que ploren, els humils, els que tenen fam i set de justícia, els compassius, els nets de cor, els qui treballen per la pau i els perseguits pel fet de ser justos. Un programa polític no ha d’esdevenir mai persecució de persones sia quina sia la seva mentalitat i la seva concepció de la llibertat. Estic d’acord amb la senyora Meloni que Déu ha creat la humanitat però no hi estic si es converteix l’exercici de la llibertat en un argument sancionador. Sortosament enfrontat al feixisme pren volada el col·lectiu humà LGTBI condemnant per la Presidenta italiana i la política de dretes extremes, suposades defensores de la religió cristiana quan el Papa Francesc ha dit sobre el tema: “si una persona és gai i cerca el senyor i té bona voluntat, qui soc jo per jutjar-la?...El problema no és tenir aquesta tendència, hem de ser persones.” Precisament a casa nostra existeix l’ Associació cristiana de lesbianes i gais de Catalunya”. Una demostració que la sexualitat i la dignitat són compatibles. Una de les preguntes que em faig és, què hi diu la ciència sobre el tema? I l’OMS (Organització social de la salut) el 17 de maig de 1990 va declarar que l’homosexualitat no és una malaltia mental. No amago la meva amistat amb amics gais que m’han demostrat una dignitat humana que tendències polítiques i governs no respecten. Sortosament la sortida de l’armari és un fet cap a la normalitat i en la política en llocs  de poder hi trobem persones del grup LGTBI, polítics ben coneguts a casa nostra. Un altre problema és la tendència religiosa i en la ideologia cristiana i catòlica si mouen persones i grups homosexuals Acabo amb un text del quadern 229 de Cristianisme i Justícia: “La Bíblia ofereix també textos inspiradors per a les persones LGTBIQ+ i totes aquelles de bona voluntat en cerca de la veritat. Son textos que inspiren i contribueixen a construir el nou paradigma de reconeixement de la diversitat d’orientacions sexuals dins d’una Església inclusiva”. La política espanyola sobre el tema dona peu a reflexionar sobre la seva filosofia de respecte humà.

LA LLEI NO ÉS FUTUR, LA LLIBERTAT SÍ

El segle XXI amb els seus avenços feia somiar en un futur de pau en el que la humanitat gaudiria d’una convivència de fraternitat universal. Dissortadament les lleis de les nacions i de les grans potències han manipulat una realitat tan universal com la mort, porta d’una vida millor, sembrant el món d’odis, crims i guerres. Quin sentit té que les grans potències garanteixin la seva tranquil·litat amb un arsenal d’armes atòmiques? I que tots els estats responguin a les protestes de la seva gent amb la força de les armes? Obligar el compliment de la llei amb l’argument de les forces armades genera pors, odis i malauradament crims. Moltes vegades m’he preguntat, perquè existeixen els criminals? I no trobo altre raó que la resposta a les persecucions per culpa de les lleis injustes. Quan una llei provoca problemes a la gent senzilla el deure dels governants és preguntar, assabentar-se i dialogar. I no es fa cas del seu deure constitucional segons l’art. 9 de la Constitució que diu clarament el que cal fer abans d’enviar la policia. Llei i llibertat haurien de ser germanes quan de fet són antagòniques. Tot una contradicció desestabilitzadora. Perquè la llei és un producte humà i la llibertat defineix l’ésser humà. La llei no és futur. El seu objectiu és garantir el present. El futur és objectiu de la llibertat. El problema neix quan la llei política bloqueja la llibertat. Quina hauria de ser la relació llei-llibertat? El raonament intel·ligent i racional de l’oposició eixida d’una idea contrària a la llei. La justícia, garantia de la llei, massa sovint es veu dominada per la veritat absoluta de la llei i els absolutismes desvirtuen creant antagonismes. I els antagonismes irracionals són enemics de la veritat. La llei i la llibertat esdevenen antagòniques per culpa d’un egoisme que diu la veritat soc jo. I la meva veritat pot ser fins i tot contrària a la teva i no pensem que els dos tenim raó. La veritat està en la persona, no és la persona. Aquesta realitat crea autèntics problemes a la llei propiciant sentències injustes. La raó la descobrim en el fet que la llibertat és moviment i la llei és estacionament. L’ésser humà exerceix les dues postures: moviment i estacionament d’acord amb els temps. I el moviment pot ser necessari i també l’estacionament però no en el mateix moment.  El temps pot valorar la bondat o no dels comportaments. Una justícia sàvia donarà la raó o no a la llei i a la llibertat. La importància del temps i del pensament perquè la llei no és futur.

DEGRADANT L’AMOR, CONDEMNO A MORT LA VIDA

 

La paraula fill, que he escoltat des de la més tendra infància, em convida  a meditar la pregunta, perquè existeixo? Quin és l’objectiu del fet de néixer? Des del primer moment dues persones, un home i una dona em diuen fill. I ara a la meva vellesa em faig preguntes i la més difícil d’explicar, quin és l’origen de la vida? Per que si jo vaig començar a viure, les persones que em diuen fill també van tenir un començament. I buscant els orígens dels primers, pare i mare, a qui anomenen pare i mare? Eren els primers humans. Del no res, no en surt res. La vida humana no existia. Hi havia una altra vida? I aquí comença el problema. Si n’existia una altra no podia ser igual a la humana. La vida humana de cada persona té un final, la mort. Un final natural que entra en la definició d’ésser humà. Morir vol dir acabar. Però acabament obra una altra porta? Si fem una anàlisi de l’organigrama de l´ésser humà deduirem que la seva vida deixa de ser terrenal per gaudir d’una altra espiritual i eterna. La relació del pare i la mare amb el fill o filla inspira una aspiració d’infinit, de continuïtat que no s’acaba mai. Si parem esment en la manera de viure les persones deduirem que gaudeixen d’una garantia de continuïtat. Però perquè moltes desitgen morir? Algunes per acabar de sofrir perquè aquest acabament obre les portes a una altra felicitat que s’espera més complerta. El suïcidi comporta no sofrir més. Raymon Sampedro en el seu llibre CARTAS DES DEL INFIERNO parla d’una altra vida sense patiment. Lluis M. Xirinacs ho valora des de l’oferiment a Déu. I a l’Estat Espanyol es legalitza la mort digna, morir sense dolor. La forma digna de morir depèn de l’absència de dolor o de la qualitat moral de la persona? El morir dignament de la llei espanyola fa pensar que amb l’amor s’ha acabat tot, no hi res més. Però l’amor insinua una intensitat que porta al ser etern. Si degradem la intensitat l’invalidem i amb la invalidació condemnem la vida a mort. L’amor entre humans és aspiració de continuïtat. La frase de reposa en pau allà on siguis és una expressió de fe en una altra vida, una altra vida de pau. Molt significativa. Dissortadament l’amor al diner més que a les persones crea una convivència en la que l’odi actua d’amor. I la mort perd la seva germanor amb la vida esdevenint botxí al servei de l’amor al diner. La degradació de l’amor imatge de la humanitat egoista. La història guarda un document del veritable amor: Crist clavat a la creu demanant al Pare que perdoni als qui l’han condemnat perquè no saben el que fan. El perdó que porta a la vida eterna. Perdonar és estimar. I qui més estima és Déu. I als humans els hi és difícil aprendre la lliçó. I la lliçó tots els humans la portem escrita en el nostre cor. Cal saber llegir-la.

ES PENSA PUTIN QUE ÉS IMMORTAL?

La mateixa pregunta podria fer-se a un gran nombre de persones d’estat. Juguen amb la mort com si ells fossin immortals. Sortosament no ho son. Persones lliures. La diferència rau en el fet que actuen com si fossin infal·libles. I la humanitat pot respirar tranquil·la perquè no ho son. La picada d’un insecte, gairebé invisible, sovint és mortal. I els insectes no tenen preferències. Massa sovint s’oblida. Els seus soldats que va enviar a la mort li passaran comptes. I la terra que pensa seva serà el seu sepulcre. Ho pensen els governants que només tenen fe en els arguments de les armes? Per culpa de Putin van morir soldats ucranians, però també de russos. I ell, Putin, és el culpable que n’haurà de passar comptes d’uns i altres. No pensa que la justícia li pot fer el seu poble. De parlar en sap, però la culpa mai és seva, sempre dels altres. Es tan superb que gosa posar en perill tota la humanitat. Ell és humà. També s’hi posa en perill. Però dissortadament no és només ell el superb. I també governen amb les armes per justificar la pretesa justícia seva. Tots en saben de parlar. Però on és la saviesa. Si fossin savis seurien a la taula de diàleg. I els que es diuen demòcrates, tampoc. No son demòcrates perquè han renegat de la seva humanitat. De què serveixen les lleis? N’hi una de natural, la del dret a la vida de tot ésser humà. I els governants prevariquen, maten. Però els governants no estan sols. Massa ciutadans es creuen amb el dret a matar. És una guerra massa bruta en certs sectors de la humanitat. I allò que és pitjor es mata a sou. L’acte més greu d’hipocresia. I també es mata fent creure que solucionen els problemes d’altre fent-se rics ells. Pregunteu-ho al mar. Es tan hipòcrita la política que condemna tractant de criminal la llibertat de pensament. Les guerres, els ofegaments per trobar una vida millor, les morts per tractar de terroristes als independentistes, les morts criminals per fer-se justícia perquè la que hauria de funcionar no funciona, les morts perquè els que gaudeixen d’armes es creuen tenir el dret de matar  i els morts de fam perquè els pobres no tenen mitjans per sobreviure. Sortosament hi ha una justícia que funciona. Els que es creuen senyors de la vida també moren i continuaran morint. Per què la vida no és l’argument de les taules dels poderosos? Senyor Putin pensi, el comunisme no el va crea Stalin, un filòsof que pensava en els altres i Stalin i els seus van tergiversar la doctrina amb l’argument de la  mort. A Espanya es va manipular l’evangeli matant perquè defensaven la vida. La GRAN HIPOCRESIA governa la humanitat.

LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA UN DEURE HISTÒRIC

L’avenç, encara que lent, de la democràcia al món recorda a l’estat espanyol que Catalunya és un poble lliure diferent però amic. El pitjor enemic de la democràcia és el poder de les armes que des dels primers temps de la història no han deixat d’esclavitzar i occir. Matar a un ésser és negar el dret a la llibertat malgrat la possibilitat d’equivocar-se. Una persona sense llibertat no és un ésser humà perquè la llibertat és essencial en la seva definició. I la contradicció de les guerres rau en el fet que s’envien a la mort ciutadans dels poderosos que les declaren. La via del seus tampoc té valor, malgrat se’ls hi construeixin monuments a la seva memòria. Un monument als caiguts palesa la gran hipocresia del poder. Moren persones dels que acusen i en moren dels acusats. I matar un ésser humà és un crim. L’esclavitud de Catalunya és la garantia del dret a recuperar el que és seu, la llibertat. La llibertat verdaderament democràtica. Em poden dir que els Catalans l’any 1978 van votar sí a la Constitució. Però no em diran que la imposaren l’amenaça de les armes. I això ho saben els pares de la Constitució. El sí dels catalans, tot i manipulat, no era el de la majoria. Però malgrat els vots favorables a la constitució, la mateixa dona entrada a la defensa de la llibertat dels pobles. Un exemple, l’incompliment de la justícia amb el mandat acabat continuant exercint, amb quina dignitat poden exercir-la? Desobeint la llei castiguen a suposats desobedients contradient la llei. És un fet polític que la justícia s’està adjudicant. Amb la Constitució a la mà, ni el poder polític, ni el poder judicial poden condemnar el  pensament independentista. La llibertat és un dret natural i la llei és un dret escrit per humans amb la possibilitat d’error i la llei natural és superior a la llei humana. L’ésser humà des dels seus inicis històrics neix lliure amb dret a organitzar-se i aquest dret els polítics espanyols actuals el neguen als catalans. Crear nacions amb el poder de les armes, com s’ha fet amb Catalunya, és un acte contra natura negant el dret a pensar i a organitzar-se. El procés de la història quan nega la llibertat desnaturalitza la humanitat dividint-la en dos grups, els que es creuen perfectes éssers humans i els que perden la seva naturalesa humana per decisió dels poderosos. És l’argument del dret a matar. I amb aquest argument en contra, la humanitat suposadament desnaturalitzada treballa humil i en silenci per la verdadera llibertat. Compleix el manament bíblic de “multipliqueu-vos i pobleu la terra”.

CATALUNYA QUE JO ESTIMO

 

La meva idea i sentiment català l’explica el meu naixement d’uns pares que parlaven català i vivien en un país anomenat Catalunya. Catalunya és la meva mare social i política amb tot el que comporta ser-ne fill. La vida de la meva mare és la meva amb totes les alegries i penes que dibuixen la seva maternitat. Quan Catalunya està contenta jo també ho estic, quan Catalunya plora, jo també ploro. Quan a Catalunya se li nega la seva maternitat jo em rebel·lo. Jo mai renegaré de la meva mare. Fa més de tres cents anys que la meva mare és esclava d’Espanya i jo vaig néixer esclau amb el deure de recuperar la llibertat. És una incongruència ser esclau i lliure al mateix temps. La meva llibertat la gaudeixo pel sol fet de ser persona i el meu esclavatge és fruit de l’odi contra la meva mare. La llibertat de Catalunya és un dret natural manipulat per la història. La història no és la verdadera imatge de la humanitat. És la d’una humanitat dividida en la que l’egoisme d’uns ha comportat l’esclavatge de molts. La terra és l’espai natural dels humans i la seva convivència està regulada per la llibertat. I la llibertat històricament ha estat controlada per l’egoisme d’unes minories per enriquir-se amb els bens naturals de la majoria. I amb quest control egoista s’ha arraconat l’autoritat de la mare. El poder és la paternitat de l’estat que ha profanat la dignitat de la terra que és maternitat. La filosofia de la història la proclama la seva existència que ha fet realitat la maternitat i la paternitat amb la filiació. No seguir aquest principi és negar la veritat de la continuïtat. La història hauria de ser la felicitat de la gran família humana. Perquè no és aquesta la història que jo estimo? Per que no es creu en la realitat de la família quan es deixa de banda per egoismes la maternitat. Catalunya sempre serà la meva mare i amb ella la història viurà la pau, la pau interior que la mare alimenta i ningú em pot fer perdre. Catalunya, mare, t’estimo.

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

11 setembre un dret històric trepitjat. Un dret, que no mort, i dona exemple de vida. Viu amb una cultura amb llum pròpia. Científics, filòsofs, literats, esportistes aporten a la història universal els fruits de la seva llibertat ofegada, però malgrat l’ofec, creativa. Un poble que entén la vida companya de la mort. La mort és la porta de l’armari d’una vida plena. I aquesta plenitud Catalunya la viu i celebra cada 11 de setembre. Una demostració, que la llibertat individual al servei de la globalitat, supera els obstacles i entrebancs que la volen fora de la història. I Catalunya continua viva. És la força de la seva gent intel·ligent i sàvia passionalment entregada a la veritat. No és necessari recordar noms quan les seves lliçons han fruitat l’esperança aportant idees i fets enriquidors de la convivència universal. El poder dels veritables fills de Catalunya ha invalidat el d’aquells que diuen estimar Catalunya i es lliuren al poder de l’estat espanyol que la vol fora del mapa. Catalunya pot ser lliure en un marc històric democràtic que entén les diferències companyes de viatge. Catalunya no ha perdut el nord, qui ha perdut el seu és l’estat que es pensa creador d’una història que per manipulada li treu els colors a la cara. La diada de l’11 de setembre de 2022 serà una confirmació de l’excel·lència d’una realitat a qui no li fa nosa la veritat. L’experiència m’ensenya que el curs de la  vida de les persones lliures està dissenyat des de les primeres hores de l’existència. I la meva vida és el relat d’un procés que transcorre en una dictadura, s’entronca en una democràcia i aspira a la independència de Catalunya. Soc independent perquè la història de Catalunya m’ha fet independent. La medecina catalana va guarir el meu mal de naixement i gràcies a ella gaudeixo de llibertat de moviments. La guerra m’ensenyà el camí d’estimar el meu poble fent-me veure el risc de la victòria del franquisme. La meva vida va transcorre per la via religiosa que m’obrí els ulls i em manifestà quina era la meva llibertat. Tinc 93 anys i Catalunya és la meva mare, com es dedueix del meu poemari CATALUNYA, MARE T’ESTIMO. I en la formació de la meva independència catalana, la religió m’ha aportat els arguments més convincents. Déu respecta la llibertat de les persones i si s’equivoquen, demanant-li perdó les hi obre els braços. La lliçó de la verdadera independència que els poders humans no entenen. El meu cor celebrarà la DIADA NACIONAL DE CATALUNYA.