És possible la globalització sense Déu?

Les paraules d’Alfredo Pérez Rubalcava “com haguem d’esperar que Déu ens mani algunes indicacions econòmiques, estem arreglats”, publicades al diari Punt-Avui, del 17 d’octubre de 2011, m’han portat al títol d’aquest article. Perquè implico Déu i l’economia en el fenómen de la globalitzatció? Per què amb tot els respecte als ateus i als gnóstics, personalment crec en la creació per part d’un Ésser Superior, que per a mi és Déu. I l’economia, perquè és un instrument necessari, però no amb el protagonisme que prácticament li atribueixen certes persones convertint-la en el seu déu. Els fets ho  denuncien amb el seu comportament i les seves paraules que l’economia és el seu déu perquè és la solució de tots els seus mals o la raó del seu estat privilegiat de benestar.  Jo desde la meva fe no atribuirè mai a Déu responsabilitats que no li pertoquen. Tinc molt clar quina és la seva manera de participar en la història. Déu no permet el mal. És consequència d’una interpretació irracional, vestida de racionalitat, de les lleis de la naturalesa. La naturalesa està programada d’una manera irreversible que algunes persones, amb el seu orgull, volen transformar. I la naturalesa és sàvia. Segueix el seu camí i voler tergiversar-lo té consequències imprevisibles. Personalment no em preocupa una intervenció directa de Déu, perquè no és necessària. Sí, em preocupa que els responsables de dirigir la història siguin incapaços de saber llegir els innombrables missatges de la naturalesa, que indirectament són missatges divins, i encara em preocupa més la seva ignorància i per damunt de tot el no voler llegir-los, perquè ells tenen la seva veritat que ha de ser la de tots. No acuso personalment a ningú, m’atenc als resultats, i en tenim un de molt proper, la crisi. No he escoltat cap polític, ni cap economista que la interpretin com un missatge de la naturalesa. La crisi en ella mateixa és un missatge natural enviat als homes i dones perquè reflexionin sobre l’us que se’n fa de les riqueses naturals que són per al benestar de totohom i no només per a uns pocs. Quan els indignats protesten per la política de consequències nefastes, quina lectura en fan els polítics i els amos del diner? La lectura d’enviar-hi l’argument de la força. No llegeixen el missatge, imposen el seu criteri contrari. Óbviament la meva conclusió és que no és possible sense Déu. Hi reflexionaré més.