Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.

dimarts, 25 de febrer del 2014

La crisi económica reguladora de la globalitat (I)


El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans dóna aquestes definicions de la paraula crisi: a.- canvi brusc, favorable o advers, en el curs d’una malaltia. b.- fase circumstacialment difícil que travessa una persona, una empresa, una indústria, un govern, etc.

La crisi actual d’Europa és una malaltia o només una fase difícil?  Les connotacions que presenta no aporten indicis de millora. Dissortadament penso que té tots els síntomes d’una molt greu malaltia social. Evidentment que l’economia no ho és tot, és una part, important sí, peró no única. No entenc que no es trobin el remeis si es coneixen les causes. En termes sanitaris el diagnòstic és el primer pas per un tractament guaritiu. Em pregunto, es coneixen les causes o interessa amagar-les? Opino que aixó segon. Per què? Senzillament perquè les medicines que es recepten fan més mal que bé a la major part de la societat, només afavoreixen minories, que per altra banda, no pateixen la malaltia de la crisi, sinò que milloren la seva salut económica. I per aquest camí no es va enlloc. Unes solucions económiques que perjudiquen la salut, empobreixen la cultura, empitjoren les relacions socials i fan més pobres al que menys tenen són un atemptat contra la humanitat. No oblidem que la humanitat també és natura i la naturalesa, a curt o llarg termini, imposa la seva llei amb  les sancions corresponents. Estic convençut que la crisi és una resposta de la naturalesa, un avís i una orientació. Resposta que no es vol escoltar, ni entendre. Quina és la postura dels polítics, responsables d’una bona ordenació social, davant dels indignats, dels ocupes, dels pobres que dormen al carrer, dels desnonats? La darrera sempre és policial. La violència legalitzada. Davant les disbauxes de grans construccions innecessàries com la radialitat del TAV i edificis que desprès les empreses de serveis, com de l’aigua per exemple, actúen pujant preus i impostos, no he escoltat cap solució de com produir riquesa i com generar llocs de treball. Una riquesa mal distribuida genera diferències i odis. No es té en compte que hi ha riqueses que no són económiques i tenen una importància capdal en el procés d’una globalització total. L’económica és un pedaç i no sempre efectiu.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada