La crisi actual d’Europa és una
malaltia o només una fase difícil? Les
connotacions que presenta no aporten indicis de millora. Dissortadament penso
que té tots els síntomes d’una molt greu malaltia social. Evidentment que
l’economia no ho és tot, és una part, important sí, peró no única. No entenc
que no es trobin el remeis si es coneixen les causes. En termes sanitaris el
diagnòstic és el primer pas per un tractament guaritiu. Em pregunto, es coneixen
les causes o interessa amagar-les? Opino que aixó segon. Per què? Senzillament
perquè les medicines que es recepten fan més mal que bé a la major part de la
societat, només afavoreixen minories, que per altra banda, no pateixen la
malaltia de la crisi, sinò que milloren la seva salut económica. I per aquest
camí no es va enlloc. Unes solucions económiques que perjudiquen la salut,
empobreixen la cultura, empitjoren les relacions socials i fan més pobres al
que menys tenen són un atemptat contra la humanitat. No oblidem que la
humanitat també és natura i la naturalesa, a curt o llarg termini, imposa la
seva llei amb les sancions
corresponents. Estic convençut que la crisi és una resposta de la naturalesa,
un avís i una orientació. Resposta que no es vol escoltar, ni entendre. Quina
és la postura dels polítics, responsables d’una bona ordenació social, davant
dels indignats, dels ocupes, dels pobres que dormen al carrer, dels desnonats?
La darrera sempre és policial. La violència legalitzada. Davant les disbauxes
de grans construccions innecessàries com la radialitat del TAV i edificis que
desprès les empreses de serveis, com de l’aigua per exemple, actúen pujant
preus i impostos, no he escoltat cap solució de com produir riquesa i com
generar llocs de treball. Una riquesa mal distribuida genera diferències i
odis. No es té en compte que hi ha riqueses que no són económiques i tenen una
importància capdal en el procés d’una globalització total. L’económica és un
pedaç i no sempre efectiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada