Globalització en el camí del Jardí de Déu

Protagonisme de Déu en el fet anomenat globalització. Segons els ateus, cap; segons els agnóstics, innecessari; segons els creients, capdal. Meditant sobre el devenir de la història, a mí, se’m fa molt difícil trobar-hi una explicació fora d’un Ser Superior, absolut. El fet gramatical de l’existència de dos mots com absolut i relatiu em porta a pensar en una realitat superior a la humana actual. Les paraules responen a conceptes amb una realitat acceptada. Absolut, suposa el tot sense mancances, diferent del relatiu amb mancances. Les mancances del relatiu es deuen a la limitació en el temps i en l’espai. Aquesta limitació li marca un camí per assolir la perfecció de la felicitat, material, física i psíquica, en el temps i en l’espai. La felicitat no és perfecta si només és temporal. El concepte felicitat en ell mateix és inabarcable per extens i intens. Marca un camí constant de superació vers a la seva consecució. En el temps i en l’espai només es pot millorar, perquè sempre és perfeccionable, idea que no és contrària a una felicitat perfecta, total. Però aquest supòsit no ho pot aconseguir un ésser limitat per l’espai i pel temps, només si ultrapassa aquestes limitacions. Sembla ser que en èpoques prehistòriques i en les primeres etapes històriques de la humanitat el concepte “divinitat” era força acceptat i, a la vegada, desitjat per persones que es creien superiors a les del seu entorn, bassant-se en una suposada ascendència de la divinitat. La base espiritual de les cultures orientals porta a pensar-hi i el mateix “nirvana” hindú esdevé un indicador d’aquest peregrinar del ser humà, que avui dia s’enten com a globalització. El nirvana, com el judaísme, la doctrina de Mahoma, i molt especialment, el cristianisme ens expliquen el perquè de la globalització, com a Jardí de Déu, com la felicitat absoluta, que avui dia ens la materialitzen en la possessió del diner. Seguint el curs de la història aquest moment actual globalístic acabarà fonent-se en un altre moviment del mateix signe però més ampli de continguts i amb un futur més lluminós com ens ensenyen els avenços de la ciència, de la filosofia, de les arts i sobre tot els moviments ciutadans de base que desafien els poders que actúen com a déus, però que el poble no els reconeix perquè són falsos. I ho són perquè no respecten a les persones.