Protagonisme de Déu en el fet
anomenat globalització. Segons
els ateus, cap; segons els agnóstics, innecessari; segons els creients, capdal.
Meditant sobre el devenir de la història, a mí, se’m fa molt difícil trobar-hi
una explicació fora d’un Ser Superior, absolut. El fet gramatical de
l’existència de dos mots com absolut i relatiu em porta a pensar en una
realitat superior a la humana actual. Les paraules responen a conceptes amb una
realitat acceptada. Absolut, suposa el tot sense mancances, diferent del
relatiu amb mancances. Les mancances del relatiu es deuen a la limitació en el
temps i en l’espai. Aquesta limitació li marca un camí per assolir la perfecció
de la felicitat, material, física i psíquica, en el temps i en l’espai. La
felicitat no és perfecta si només és temporal. El concepte felicitat en ell
mateix és inabarcable per extens i intens. Marca un camí constant de superació
vers a la seva consecució. En el temps i en l’espai només es pot millorar, perquè
sempre és perfeccionable, idea que no és contrària a una felicitat perfecta,
total. Però aquest supòsit no ho pot aconseguir un ésser limitat per l’espai i
pel temps, només si ultrapassa aquestes limitacions. Sembla ser que en èpoques
prehistòriques i en les primeres etapes històriques de la humanitat el concepte
“divinitat” era força acceptat i, a la vegada, desitjat per persones que es
creien superiors a les del seu entorn, bassant-se en una suposada ascendència
de la divinitat. La base espiritual de les cultures orientals porta a pensar-hi
i el mateix “nirvana” hindú esdevé un indicador d’aquest peregrinar del ser
humà, que avui dia s’enten com a globalització. El nirvana, com el judaísme, la
doctrina de Mahoma, i molt especialment, el cristianisme ens expliquen el
perquè de la globalització, com a Jardí de Déu, com la felicitat absoluta, que
avui dia ens la materialitzen en la possessió del diner. Seguint el curs de la
història aquest moment actual globalístic acabarà fonent-se en un altre
moviment del mateix signe però més ampli de continguts i amb un futur més
lluminós com ens ensenyen els avenços de la ciència, de la filosofia, de les
arts i sobre tot els moviments ciutadans de base que desafien els poders que
actúen com a déus, però que el poble no els reconeix perquè són falsos. I ho
són perquè no respecten a les persones.
Recopilació d'articles publicats en diferents revistes.
dilluns, 24 de febrer del 2014
Globalització en el camí del Jardí de Déu
Protagonisme de Déu en el fet
anomenat globalització. Segons
els ateus, cap; segons els agnóstics, innecessari; segons els creients, capdal.
Meditant sobre el devenir de la història, a mí, se’m fa molt difícil trobar-hi
una explicació fora d’un Ser Superior, absolut. El fet gramatical de
l’existència de dos mots com absolut i relatiu em porta a pensar en una
realitat superior a la humana actual. Les paraules responen a conceptes amb una
realitat acceptada. Absolut, suposa el tot sense mancances, diferent del
relatiu amb mancances. Les mancances del relatiu es deuen a la limitació en el
temps i en l’espai. Aquesta limitació li marca un camí per assolir la perfecció
de la felicitat, material, física i psíquica, en el temps i en l’espai. La
felicitat no és perfecta si només és temporal. El concepte felicitat en ell
mateix és inabarcable per extens i intens. Marca un camí constant de superació
vers a la seva consecució. En el temps i en l’espai només es pot millorar, perquè
sempre és perfeccionable, idea que no és contrària a una felicitat perfecta,
total. Però aquest supòsit no ho pot aconseguir un ésser limitat per l’espai i
pel temps, només si ultrapassa aquestes limitacions. Sembla ser que en èpoques
prehistòriques i en les primeres etapes històriques de la humanitat el concepte
“divinitat” era força acceptat i, a la vegada, desitjat per persones que es
creien superiors a les del seu entorn, bassant-se en una suposada ascendència
de la divinitat. La base espiritual de les cultures orientals porta a pensar-hi
i el mateix “nirvana” hindú esdevé un indicador d’aquest peregrinar del ser
humà, que avui dia s’enten com a globalització. El nirvana, com el judaísme, la
doctrina de Mahoma, i molt especialment, el cristianisme ens expliquen el
perquè de la globalització, com a Jardí de Déu, com la felicitat absoluta, que
avui dia ens la materialitzen en la possessió del diner. Seguint el curs de la
història aquest moment actual globalístic acabarà fonent-se en un altre
moviment del mateix signe però més ampli de continguts i amb un futur més
lluminós com ens ensenyen els avenços de la ciència, de la filosofia, de les
arts i sobre tot els moviments ciutadans de base que desafien els poders que
actúen com a déus, però que el poble no els reconeix perquè són falsos. I ho
són perquè no respecten a les persones.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada