Milions que són una injustícia social

La notícia fa pensar si va més enllà de la injustícia i arriba a la criminalitat. La revista Forbes publicava que l’any 2013 vint persones espanyoles gaudeixen d’una fortuna que supera els cent mil milions d’euros. Amb aquesta fortuna de vint podrien viure amb una certa dignitat tots els espanyols, al menys, durant un any. Però no es tracta només d’aixó perquè una vegada gastats els diners, com vius? La realitat està en la productivitat que podrien generar i no generen. Aquests diners repartits entre els quaranta milions d’espanyols suposarien un fons, petit, peró fons de reserva de 2.700 euros i per a una familia de quatre persones equivaldria a 10.800 que és el total que moltes famílies, milions, tenen per passar un any. Ja sé que se’m dirà que aquestes quantiats distribuides són insignificants. Però des d’el punt de vista de la solidaritat serien importants. Qué es fa amb els diners? Celebrar cada febrer la trobada internacional dels multimilionaris, uns 1200 en tot el món, a Davos per estudiar en el fons la manera de ser ells més rics encara i la resta més pobre. Aquests diners són l’argument per esdevenir els amos del món i manipular els diners dels altres per semblar que fan gran obres solidàries. Per exemple, m’agradaria conèixer la suma total de les fitxes que en un a temporada es paguen a Espanya a un nombre dels jugadors estrella. És insultant. La xifra és esfereidora. Parem esment en la nómina del més ben pagat. El seu sou és de 17.000.000 €. Amb aquesta quantitat 1700 famílies podriem defensar-se ddurant un any. Si la familia és d’un mínim de quatre membres, 6.800 ciutadans s’equiparen a un que viu donant cops de peu a una pilota. Jugant. I els altres treballant si tenen feina. Se’m dirà que bec a galet. Potser el que faig és intentar tocar de peus a terra. La manera com s’administra el diner és una demostració que n’hi ha. Dir el contrari és mentir, justificar incapacitats i obrir les portes a la corrupció. Es pot lluitar contra tanta corrupció? Encara que se’m tracti d’un boig visionari afirmo que sí. Existeix una TERCERA VIA que posada en pràctica té un enemic: el model corrupte del gran capital. Permeteu-me un exemple del que vaig ser protagonista. Un alumne meu normalmengt feia campana. Tenia 15 anys. Un dia vaig poder parlar amb ell en el meu despatx de l’Escola. A la seva edat era ja carn de canó de presó. Una de les moltes preguntes va ser: per què robes? Resposta: quan vaig a comprar ningú em pregunta d’on he tret les diners. I la manera més fàcil de tenir-ne és robant. Va donar en el clau. El diner corrent no té carnet de legitimitat. És la base de la corrupció ecómica. Els dos volums TERCERA VIA de Lluis M.Xirinacs i Agustí de Chalaux defensen una nova teoría sobre la legitimitat del diner. Serà tema d’un altre escrit.