La injustícia es pot manifestar per defecte i per excès. Un
dels efectes del desequilibri el trobem en la valoració que es fa de les
persones d’acord amb la dita castellana “tanto vales, tanto tienes”. Aquesta
filosofía fa pensar que la única mesura és l’económica. Però el diner no valora
la dignitat perquè la vol donar. No sempre una vida digna es correspon amb una
persona digna. Hi ha persones que amb prou feines tenen diner per poder menjar
i porten una vida més digna que d’altres amb grans fortunes. Les nómines
discriminen més que només solidaritzen. Unes dades desequilibrants: el 20% de
la població mundial gaudeix del 80% de la riquesa i el 80% de la població amb
prou feines en gaudeix del 20%. Un signe prou clar de desequilibri i
d’injustícia mundial. Parem esment a dades més properes. Han estat publicades
com un signe lloable de transparència. El rei d’Espanya ha fet públic que la
seva nómina mensual gira al voltant dels 25.000€. Una persona gaudeix d’un sou
amb el que podrien viure durant un més 35 famílies que cobren el sou mínim d’uns
700€ aproximadament i una altra consideració, hi podrien viure 25 famílies que
cobren una nómina mileurista. I aquestes famílies són milions de persones a la
pell de brau. La majoria d’aquestes famílies només tenen un sou, però la reina
té un altre sou que acaba de fer més desequilibrant el tractament. Penso que no
val la pena que continui fent comparacions amb els sous dels dirigents polítics
i econòmics, alguns d’ells més desequilibrants encara que els de la casa reial.
Se’m dirà que la dignitat del càrrec s’ho mereix. Com avalua la ciutadania la
dignitat de la casa reial i dels polítics. No cal recordar que la credibilitat
de la casa real frega els mínims. I la dels polítics? El dia 6 de febrer
d’enguany La Vanguàrdia publicava els resultats d’una enquesta. Valoració sobre
10, de líders polítics. Tots suspenen. Rosa Díez, 4’15; Alfred Bosch, 3,72;
Cayo Lara, 3,72; Alfred P.Rubalcaba, 3,00; Mariano Rajoy, 2,22. Curiós, com més
alts els càrrecs, més baixa la nota. I no té pèrdua la dels ministres:
agricultura, 3,17; exterior, 2,8; vicepresidència, 2,75; justicia, 2,00;
hisenda, 1,8: educación, 1,4. Uns resultats prou preoccupants que analitzats
des de la dignitat humana no els queda altra solució que dimitir. Comparant els
sous de la ciutadania i la valoració dels governants responsables de la bona
salut del país s’arriba a una conclusió: vivim un model de societat corrupte.
Com són els responsables dels desequilibris socials?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada