La crisi un avís globalitzador mal aprofitat

És decebedor comprovar com de la crisi s’en fa una mena d’espanta ocells perquè el públic que més la pateix tingui cada dia més por i no gosi entrar als camps i horts de la productivitat. Es tanquen aixetes i no s’inauguren fonts. La riquesa,l’aigua metafórica de la vida, és tancada amb pany i forrellad perquè no arribi als treballadors que amb la seva intel·ligència la convertirien en instrument de justicia social i per contra es dirigida a continuar omplint les arques inactives dels grans i desorbitats capitals.M’equivoco, aquestes arques continúen la seva activitat acaparant el diner dels més petits portant-los cap a la mísèria.Tot alló que és contrari a una global convivència de la humanitat, digna i justa,no pot rebre altre qualificatiu que el de crim. I molt més quan els diners per enriquir-se sense mesura serveixen per fabricar i vendre armes a governs autoritaris que justifiquen les seves matances afirmant que lluiten contra terroristes, quan els terroristes resulta que són  ells. És indignant comprovar la diligència que s’hi posa per salvar econòmicament estats i l’abúlia inoperant que es practica quan es tracta de salvar vides de pobles del tercer món. I aixó succeeix als nostres dies en temps de crisi. Les màximes autoritats mundials tenen davant seu dos problemes gravíssims: la pobresa i miseria de més la la meitat de la humanitat i els crims que contra aquesta gran part de la humanitat es cometen. Em pregunto: a que juguen la política, l’economia i la religió? L’autoritat claudica davant el gran poder de l’economia en mans d’una minoría. L’economia desvia el capital cap a l’exercici de la guerra i agreuja la crisi entre els més humils.Alló que veritablement interessa és dominar el poder amb l’amenaça de la por. I al poble ningú l’escolta. I en mig de tot és la tovallola per rentar-se les mans com Ponç Pilat.Ni la política, ni l’economia saben o no volen solucions equitatives.En el seu joc tot s’hi val, menys reconèixer i treballar perquè el veritrable centre i valor de la historia sigui la humanitat i una cultura humanista il·lumini els camins a seguir per la política, l’economia i la religió. Totes tres han de colpejar els seus pits, reconèixer les seves culpes, demanar perdó i reorientar els seus objectius que no són altres que una convivencia humana justa i en pau. Els que es creuen amos del món i el fruits els acusen de diretius incompetents farien molt bé d’escoltar veus sàvies del poble que pensen, programen i troben solucions. Menys orgull i més humanitat.