CONNECTAR I DESCONNECTAR…

La manipulació de les paraules esdevé massa sovint un instrument de demagògia, particularment en el món de la política. Un exemple ens el dóna la trobada entre el President del Govern Espanyol i el Primer  Ministre Francès en la materialització d’una connexió elèctrica entre ambdues nacions. Les paraules del President Espanyol, “conectar i desconectar”, evidencien una intencionalitat política d’un concepte de la unitat en sentit destructiu dels elements que la configuren. La unitat, en les seves arrels, és el reconeixement de la individualitat. Perquè dues unitats, com la nació francesa i l’espanyola connectin, han de ser primer diferents i desprès de connectar, continuar sent-ho. Acusar  Catalunya de desconnectar perquè vol ser independent, en un acte en que les diferències no només són essencials sinò que continúen coexistint, és negar el procès històric del progrès com també la realitat històrica de la identitat. Recuperar no és desconnectar. La connexió és entre diferents que intercanvien objectius productius per ambdues parts. Ni en somnis la metàfora de la connexió integrant-se a l’estat espanyol  serà ben vista per la nació francesa. Un exemple més de la manipulació demogògica de la política espanyola envers Catalunya, indicadora per altra banda de la necessitat que Espanya té de Catalunya per no veure’s desconnectada d’Europa. Sr. President del Govern Espanyol la connexió o desconnexió catalana no és un element contra quan es defensen uns drets que són naturals i quan la connexió pot ser positiva per a Espanya i Catalunya des de la diferència (desconnexió) que possibilita connectar. Les connexions poden ser polítiques, culturals, econòmiques, artístiques, esportives, sempre més positives que les actuals, segons el President Espanyol no desconnexionades però que en la realitat la política centralista desconnexiona en relació amb la productivitat i creativitat. Comparant el moment històric en que han estat pronunciades, intencionadament, amb la realitat dels fets del govern espanyol envers Catalunya, s’arriba a la conclusió que alló que menys interessa és una política de convivència en pau i sí, una política de subsistència de partit. Cura amb les paraules, quan desmenteixen el fets, i quan porten un verí perillós contra el suposat enemic, en aquesta cas també Catalunya. Hi haguè un temps en que les paraules volaven però, avui, gràcies a la técnica,”resten entre nosaltres”. Parlar d’unitat políticea entre dues nacions que no són cap exemple de bones relacions per posar en evidència una tercera que vol recuperar els seus drets no és només demagògia, es  tracta de defensar uns drets que en el segle XXI ni se n’hauria de parlar, el dret de les armes, que és el dret de la submissió de Catalunya a l’estat espanyol. Repassem la història. Sr. President del Govern Espanyol, les bones connexions només són possibles des de la independència.