POLÍTICA, ECONOMIA I, SOVINT TAMBÉ, RELIGIÓ, BOTXINS DE LA VIDA

L’aparició de la humanitat a la terra fou fruit d’un procès programat integrador amb un objectiu natural d’autorespecte i, donada la constitució humana, d’actuar com garant de la integritat global de l’espai que se l’hi assignà. La seva aparició no fou una casualitat sinó una exigència de la constitució de l’univers. Els éssers vius, vegetals, animals i racionals poblaren un espai de l’univers relativament petit en relació amb el grans cosmos. Peró sembla ser que en una auto-contemplació, si l’univers era capaç de realizar-la, s’hi descobrí la presència de la vida per garantir la seva continuitat. Perquè aquesta presència assegurava el compliment de les lleis d’auto-manteniment universal, l’explicació d’una visió mística enriquidora del fet natural i una consciència basada en el coneixement per garantir els diferents procesos de la natura en la seva realitat globalitzada. I era precisament la vida racional la màxima responsable de la continuitat de l’univers, malgrat la seva petitesa al costat de la immensitat còsmica. La vida racional, protagonitzada en la naturalesa humana, home i dona, és l’única presència amb capacitats de transcendència. Per què només un ser transcendent pot respondre amb garanties davant l’ordre universal cósmic. Però aquest èsser, petit, és veritat, però, immens, ha traït el programa de la vida, sobre tot el programa de la vida racional, el de les persones. Un ésser, a primer cop d’ull tan insignificant, que ha estat capaç de grans empreses i avenços científics i tecnològics en el macro-univers i en el micro no ha dedicat la seva intel·ligència i capacitat operativa en l’ordenament social perquè totes les persones gaudissin de la mateixa dignitat de vida. Analitzant les obres dignes de tota lloança és incomprensible com s’ha ajornat o, pitjor encara, manipulat la convivència social. Una ment humana capaç d’organitzar viatges interplanetaris de sofisticats sistemes per explorar l’univers i també introduir-se en el micro-cosmos dels àtoms per estudiar millorar la salut no li queda altra raó que demanar perdó davant la gran crisi mundial, quan el primer objectiu és la dignitat de la vida perquè és transcendent. I alguna raó deu haver-hi en el simple fet de que la persona és un ésser dotat de capacitats intel·lectuals i emotives entre el macro-cosmos i el micro-cosmos. Aquesta circumstància és un argument vàlid, encara que no convincent, per pensar en el perquè de la vida humana entre els dos cosmos. La consciència universal rau en la realitat de la humanitat i de moment només els éssers humans tenen consciència, perquè només els éssers conscients progressen i milloren i tenen capacitat i facultat de domini. I és precisament aquest poder de domini que ha tergiversat el programa bàsic de la humanitat per atribuir-se una transcendència, que avui dia es nega, però s’hi actua. I aquest atribuir-se perquè s’han situat en un nivell superior d’humanitat, ha dividit aquesta en el grup dels poderosos i en el grup dels dominats, i mentre els primers neden en l’abundor, els segons amb prou feines poden viure. I la generació d’aquest procès de manipulació social té uns responsables:  polítics,  economistes i religiosos. El compliment del mandat natural passa per regenerar polítics, economistes i religiosos, perquè no és culpable la política, l’economia i la religió sinò aquelles persones que han incomplert la llei natural i han convertit la política, l’economia i la religió en instruments de poder i suplantació de dignitats, quan de dignitat només n’hi ha una, la sobrenatural, i quan dic sobrenatural em refereixo a qui està en el nivel superior del natural, i tots els éssers humans en el lloc que els hi toca viure només són servidors de la naturalesa, no que la naturalesa sigui la seva esclava quan s’apoderen dels seus bens en perjudici de milions d’éssers. La veu de la consciència universal accepta l’exercici de la democràcia quan és la veu de totes i cadascuna de les persones vives en el moment històric de ralitzar-se i d’integrar-se dignament en el gran univers que li ha destinat un espai honorífic del que se n’han aprofitat manipuladament un pocs. Sense el reciclatge natural i transcendent dels polítics, economistes i religiosos culpables, la integritat global de la humanitat no serà possible i la convivència universal en pau, tampoc.