No sóc aficionat al cinema, però el títol i el personatge
central de la pel·lícula em feren seure a la butaca i visionar la pel·lícula
que oferia TV3. Un extraordinari missatge de com es construeix la pau d’un
país. Nelson Mandela és el protagonista central de la pel·lícula, però el
missatge ens porta a conèixer altres persones molt importants en l’elaboració
del missatge. El títol és el d’un poema
escrit l’any 1875 pel poeta britànic Wiliam Ernest Henley (1849-1903). Una
malaltia quan tenia 12 anys, una tuberculosi òssia, li provocà pocs anys
desprès l’amputació d’una cama. Malgrat la greu situació no es desanima i el
1867 ingressa a la universitat. Malalt i enllitat en un hospital el 1875 escriu
el poema que Nelson Mandela reflexionava en els anys de presó i com el poeta
escriu en els dos darrers versos, Mandela també practicava, “sóc l’amo del meu
destí / sòc el capità de la meva vida”. Un altre personatge, un periodista
anglès, resident a Barcelona, especialitzat en dos temes: política i esport, escriguè
la novel·la, “Factor humà” base del film. L’objectiu polític de Mandela era un socialisme
nacionalista, antirracista i antiimperialista. L’apartheid creat per la
política dels blancs a Sud-Àfrica havia dividit el país amb un odi mutu de
difícil reconciliació. I aquest era precisament l’objectiu de Nelson Mandela
quan el 1994 és proclamat President. En la seva lluita anterior per la que fou condemnat a cadena perpètua se’l
comparava a Gandhi i a Luther King, líders de la llibertat dels pobles i dels
ciutadans. Lideratge que tots tres, d’una manera o altra, van pagar amb la seva
vida. Fent un incís, pel que aquesta pel·lícula pot suposar per Catalunya, crec
que és just que posem en la mateixa línea a Lluis M. Xirinacs, defensor de la
llibertat i dels drets dels pobles. En la pel·lícula INVICTUS hi ha dues
referències en el plantejament per la pau: la cultura i l’esport. Per una d’aquelles
circumstàncies que la història ens posa a l’abast, l’any 1995, el posterior a
ser investit, se celebrava a Sud-Àfrica LA COPA
MUNDIAL DE RUGBY. I el President intuí l’efecte que un èxit de l’equip
del país podía suposar per assolir els seus objectius. Però ho tenia tot en contra.
Els blancs de l’apartheid i el negres arribats al poder. L’odi com es reflexa
en la pel·lícula era a mort. I en el mig un President que volia la
reconcialiació i el perdó. La poesia li havia ensenyat a lluitar en els anys de
presó i aquell poema s’aliaria amb l’esport per crear una bona convivència. Amb
el poema es guanyà la col·laboració del capità de l’equip de rugby. Un equip
sense possibilitats d’arribar lluny, i es proclamà campió. Convèncer els jugadors
que eren blancs no era fàcil però necessari. Ells amb el seu treball es
guanyarien les simpaties dels negres i esdevindrien uns incondicionals col·laboradors
de Mandela. En la dura i curta etapa de preparació per el Mundial s’hi afegí
una nova tasca. Portar el rugby als nens i que fossin els esportistes de l’equip
els responsables. Fou un èxit. Al capità de l’equip la poesía Invictus, li feu comprendre la filosofia del president
al llegir “ més enllà de la nit que m’envolta / negra com l’abisme insondable,/
jo agraeixo al Déu que sigui / per la meva ànima invicta”. I es produí l’èxit i
l’efecte. Alló que semblava impossible esdevinguè una realitat. És la victòria
que espero per a Catalunya en la seva lluita per la independència. Els drets dels
pobles són irrenunciables i la justícia social és el camí. Però calen líders amb
personalitat, amb visió de futur, amb coratge, com diu el poema “sóc l’amo del
meu destí / sóc el capità de la meva vida”. I mentre la pel·lícula em regalava noves
sequències i durant les estones que per internet m’he informat sobre el tema i
els eus autors, jo somiava en la llibertat de Catalunya, un estat lliure, amb l’objectiu
polític de Nelson Mandela, “nacionalista, antirracista i antiimjperialista”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada