Abans de fer cap comentari transcric l’article 155 que
segons el Sr. President autoritza a suspendre competències autonòmiques. El
transcric en castellà en previsió de culpar-me de males traduccions:
Art.155, 1: “Si una Comunidad Autónoma no cumple las
obligaciones que la Consttitución u otras leyes imponen, o actuare de forma que
atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento
al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en caso de no ser atendido, con la
aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrà adoptar las medidas
necesarias para obligar a aquella al complimiento forzoso de dicha obligación o
para la protección del mencionado interés nacional.
2.-Para la ejecución de las medidas previstas en el
apartado anterior, el Gobierno podrà dar inastrucciones a todas las autoridades
de las Comunidades Autònomas.”
Amb tots els respectes, Sr. President del Tribunal
Constitucional, penso que oblida alguns principis als que les lleis espanyoles
estan obligades en situacions que donen la raó als pobles, perquè Catalunya
ultra una Comunitat Autònoma és un poble amb drets naturals a ser i a
governar-se. Una d’aquestes normes és la llei natural, que atorga a les
persones el dret a decidir que és intransferible. Una altra rau en aquelles
normes internacionals signades per l’Estat Espanyol i que preveuen el dret dels
pobles a ser ells. I aquestes normes, l’Estat
les ha de complir i les oblida olímpicament. No cal que les hi recordi perquè
les coneix sobradament. I per anar més enllà, la Constitució Espanyola reconeix
el dret dels pobles a ser sobirans. I en tot això que menciono, mai s’ha manifestat
la voluntat de seure a la taula i parlar-ne. Les lleis no fan les nacions i
menys els pobles, les lleis estan al servei dels ciutadans dels pobles i de les
nacions amb l`obligació de proporcionar-les-hi una vida digna. L’estat és una
institució posterior a la nació o a les nacions i els ciutadans d’aquests
nacions són qui es donen les lleis, que si són justes respecten els drets de
totes les persones. I aquest és un punt molt a tenir en compte perquè complir
aquest respecte és deure de la Constitució i si la Constitució no és útil o
incapaç de complir, significa que no és vàlida. Però les lleis són progressives
i evolucionen i aquest concepte no es té en compte. Però anem a la pregunta que
provoca la seva postura. Els governants de les comunitats autònomes tenen l’obligació
d’escoltar la voluntat popular? Ells també són estat, en l’estat de les autonomies
i una de les obligacions de l’estat és escoltar al ciutadà. Em contestarà que
la indissolubilitat d’Espanya és irrenunciable. Una pregunta, Espanya ha estat
sempre indissoluble? Per què Portugal no en forma part? Perquè les nacions sud-americanes
s’independitzaren? Tornant a la Constitució i a les lleis, quines incompleix
Catalunya al defensar els seus drets? Potser l’estat amb la Constitució a les
mans s’hauria de preguntar per què Catalunya es vol independitzar? Ho ha fet
mai? No i Catalunya ha volgut dialogar. No s’hi val la resposta del President
del Govern d’estar obert al diàleg però el dret a decidir i la independència no
pot estar en l’ordre del dia. Això és voler dialogar? Sr. President del Tribunal
Constitucional, una pregunta, com autoritat independent que sou abans de posicionar-vos
no seria necessari debatre el tema legal amb les autoritats catalanes i encara
millor amb el poble de Catalunya? Per conèixer a fons un problema s’ha de
parlar amb qui no l’accepta i amb qui el provoca. No és aquesta la filosofia de
la convivència política? Com a ciutadà català que sóc, ningú em pot obligar a
viure d’esquena al meu país, i l’estat espanyol ho fa. És motiu suficient per
promoure la separació per esdevenir un nou estat europeu. Acabo, ja sé que el
comentari de l’article 155 no és complert. Hi tornarè.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada