DELINQUÈNCIA INFANTIL

Es pot prevenir? Existeix el malalt delinqüent? I el malalt assassí? Són preguntes que tenen respostes. La nostra societat, avui, en va plena de comentaris arrel del crim comès per un nen de 13 anys. Hi ha una pregunta que em preocupa: com i perquè hi ha arribat? En els meus anys de docent vaig viure unes experiències prou importants, sortosament no tan greus, però senyalaven el camí. I el cas protagonista i les experiències viscudes em porten a un convenciment d’una culpabilitat social amb pell d’ovella. Una de les experiències fou amb un alumne que no assistia a les classes. Un dia me’l vaig trobar cara a cara i li vaig dir que volia parlar amb ell i em va acompanyar al petit despatx de l’escola. Li plantejo directament el problema. Per què fa campana. Les quatre parets de la classe eren una presó per ell. Tenia quinze anys. I la presó l’havia trepitjada més d’una vegada. Portava la cara amb cicatrius de ganivet. Parlàvem i arriba el moment en què li pregunto: per què robes? Resposta: quan vaig a comprar ningú em pregunta d’eon he tret els diners i la manera més fàcil de tenir-ne és robant. Els meus companys em van preguntar si no tenia por de parlar a soles amb ell. No en tenia. Ens vam acomiadar i uns pocs anys el van trobar assassinat a ple carrer. La seva vida era la delinqüència. El seu ambient ho era. Casa seva a mitges, la mare era una bona dona que es guanyava la vida fent feines per les cases i empreses. Hi tenia culpa el sistema educatiu? No diré pas que no. Era culpa del fracàs escolar? Possiblement. Però el sistema educatiu de la pell de brau és veritablement un sistema educatiu. L’ambient del carrer actua pedagògicament. De que van plenes les televisions dominants actuals i els jocs de tècniques avançades. La informació de la situació mundial i el seu tractament polític com incideix en les persones i concretament en els nens i nenes? Una pregunta: com es forma la consciència? La lleugeresa amb que s’informa sobre els milers de morts no contribueix al canvi de mentalitat? La mort, avui dia, és una  moneda de canvi perquè les persones no tenen cap valor. La societat i els mitjans educatius, en particular la premsa escrita i audiovisual necessiten en aquesta qüestió un reciclatge en profunditat. Un nen amb problemes psíquics és una ment fàcilment manipulable. I aquesta manipulació pot començar a l’escola si se sent marginat. Cal anar amb molta cura amb el comportament pedagògic. Una vegada un ex-alumne em va esbroncar a la via pública davant d’un matrimoni amic. Feia pudor d’alcohol i entre altres amenaces em va dir que em mataria. Actualment som amics. Un dia ens vam saludar i li vaig dir: saps per què no et vaig deixar entrar a la piscina? Perquè no venies a classe sinó a crear maror i malestar. Per això et vaig estripar l’entrada. Em va donar la raó. Crear ambients marginadors és una manera de crear delinqüents. I la societat actual, la nostra, actualment margina. I per això té dos problemes: a) com enfocar la pedagogia social de convivència i b) tenir cura i medicació adequada per tractar les malalties socials provocades. Un criminal no és una avis rara, però dissortadament el primer criminal de la història, si ens serveix la Bíblia, fou fruit d’una marginació. I d’aquest fet fa milers d’anys i encara la humanitat no ha trobat el tractament adequat. Em direu que per això hi ha les presons i les sentències judicials. Una pregunta: com és que cada dia estan més plenes i tenen efectes negatius?