LA LLUM A L’HORITZÓ CONTINUA ENCESA...

Els fenòmens naturals, amb les seves diferents intensitats i amb els efectes de tota mena, són sempre un avís, una advertència i sobre tot una lliçó. Però independentment dels accidents, la llum del sol i les estrelles sempre hi és. La naturalesa, amb les seves càtedres, és la gran universitat del món. Però les seves lliçons, una part de la naturalesa que té la facultat de pensar i ser lliure no escolta, ni llegeix les ensenyances i el que és pitjor massa sovint les menysté i en fa befa. La natura compleix les normes establertes, malgrat que massa sovint, pateix les intromissions de qui es pensa que és superior i té autoritat per fer-l’hi front. Possiblement enfrontar-se de poder a poder no és la solució sinó que s’ha de cercar en la comprensió i si la naturalesa fos més coneguda i entesa les persones no patirien els efectes dels seus fenòmens negativament sinó positivament. I quelcom de semblant s’observa en les relacions entre els humans. Hi ha tempestes que no haurien de ser mai negatives si el coneixement i el diàleg fos norma davant de qualsevulla diferència per greu que es presenti. Les diferències són sempre entre els humans i algunes d’elles per raons d’organització i comportament. Diferències que es presenten per manca de respecte als drets, manca de respecte greu quan els drets són naturals i les greuges es produeixen per abús d’un poder assolit per la força de les armes. Òbviament em refereixo a Catalunya i els seus drets naturals. És cert que la cultura de cada poble neix de la manera de comportar-se entre ells i els altres, de la manera de tractar i treballar la natura, del pensament dels seus savis i estudiosos fruit d’una autoanàlisi personal d’una manera de ser, fer i estar amb diferències amb els altres per raons de mètode, efectivitat, solidaritat i altres motivacions. Però la cultura, malgrat tot, és fruit de les diferències naturals, algunes d’elles, produïdes per la situació geogràfica i els fenòmens atmosfèrics amb les diferències pertinents de la situació geogràfica. La cultura, certament, és un element diferenciador molt poderós que no es pot marginar. Catalunya, en la seva història, demostra amb prou claredat la seva personalitat amb identitat pròpia que li dóna dret a ser un estat modern del segle XXI. Per sort la llum de la història té el seu sol i les seves estrelles que il·luminen el camí cap a la recuperació de la independència en el marc global del segle XXI.