EL 24 DE MAIG EM PARLA A L’OÏDA

El temps és un comunicador incansable. Cada moment té un missatge a punt per fer-te pensar. I alguns missatges arriben amb molta intensitat i puntualitat. Cal saber escoltar el temps. Penso que no en sé prou, perquè, a vegades, els missatges són molt sofisticats. Necessiten una profunda meditació per desprès ser coherent amb la resposta. El missatge del dia 24 de maig de 2015 és un missatge amb intencionalitat convençuda d’històric de futur. Un futur més lluminós. Però que el resultat sigui lluminós depèn de la resposta de la gent. Per què pot esdevenir lluminós? Senzillament perquè s’hi juga molt fort per a un futur més digne d’un poble que vol ser estat i ho vol ser perquè hi té dret. I el 24 de maig què hi té a veure? Molt i tot. Per què la dignitat dels pobles comença amb la dignitat de la seva gent. Jo, ciutadà d’aquest poble, no em sento reconegut dignament si el meu poble no és lliure, ni independent. I com jo, tots i cadascun dels catalans. De català se n’és, no se’n viu sense ser-ho. I no se n’és quan el teu país no pot programar el model propi de vida. I Catalunya, per programar la seva vida depèn d’altri. Un altri que basa la dignitat en la submissió dels seus súbdits. Jo no vull ser súbdit de qui em programa la vida i em contabilitza els meus actes econòmicament i menysté el meu comportament cultural. Davant d’una situació de submissió, que amb pell d’ovella em volen vendre com la verdadera, quan en realitat és imposada i contraproduent, no em queda altra solució que defensar la meva llibertat política. I el 24 de maig, dia de les eleccions municipals, em proporciona aquesta oportunitat. Perquè no és el mateix uns ajuntaments format per alcaldes i regidors independentistes que uns altres dominats per unionistes. Amb els primers Catalunya té més força per fer valer els seus drets i amb els segons Espanya ens hi nega aquest dret. Però aquesta força política necessària només la poden donar els catalans amb el seu vot. I en aquest punt s’hi troba el problema. Com venen uns i altres la seva suposada catalanitat. És veritablement català de soca-rel qui en el Parlament de Catalunya s’expressa en castellà? Políticament pot tenir-hi dret, però catalanament, no. Ens poden dir que els castellà és llengua pròpia de Catalunya? La llengua pròpia és la natural, no la imposada, encara que sigui democràticament per llei. I amb uns ajuntaments formats per veritables catalans la llengua del poble serà la pròpia amb un gran respecte per la veïna i per totes les que es parlen en l’actualitat a casa nostra, que si no vaig mal informat, són unes dues centes. El català pot i ho fa, dialogar correctament amb tots els altres idiomes. El 24 de maig de 2015 és un dia molt important històricament per a Catalunya. Anar a les urnes és més important que la V del 2014, la cadena humana del 2013 i totes les manifestacions. La veritat d’aquestes manifestacions es veurà confirmada també el dia 24 de maig. I estic convençut que tots els manifestants i els que per raons alienes no hi foren presents, votaran i el vot independentista superarà els dos milions. Catalunya és i serà. El 24 de maig em parla a l’oïda.