La democràcia és un espai de llibertat

El Gènesi que és un llibre de la Bíblia amb la credibilitat humana que tenen tots els llibres antics ens diu en el primer capítol: “Déu digué: fem l’home a imatge nostra, a semblança nostra, i que sotmeti els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen”. (Gen. I,26). Quan parla  de l’home no es refereix a un ésser individual sinó a la humanitat sense diferències entre l’home i la dona. La humanitat és la responsable de l’ordre social. I totes les persones de la humanitat de tots els temps hi han de jugar el seu paper en benefici de tots, no d’uns quants. Senzillament és la llei natural en tota la seva puresa. No hi ha una millor descripció de la democràcia. I si anem al Nou testament i parem esment en el sermó de la muntanya Jesús diu a la gent sense discriminar ningú: “ Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal perd el gust, amb què la tornaran salada? Ja no es bona per a res, sinó per llençar-la fora i que la gent la trepitgi. Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar una ciutat posada dalt de la muntanya, i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el Pare del Cel.” Dos textos prou clars del valor de totes i cadascuna de les persones, perquè els valors estan en les persones i es manifesten a través del seus actes. Ens trobem davant de dues definicions de la globalitat que la cultura del segle XXI manipula i desfigura portant l’aigua cap el molí de l’economia. Els dos textos ens expliquen amb prou claredat que és el comportament democràtic i com es manifesta. Cada persona té un espai en l’ordre social i en aquest ordre ha de ser sal i llum. Sal perquè la convivència en pau no perdi el seu sabor i llum perquè la vida sia plena. Però en la democràcia actual no s’entén aquest llenguatge i les persones no són iguals, perquè unes manen i les altres obeeixen, perquè en el llenguatge polític actual es distingeix entre ciutadans i polítics, oblidant que tots són ciutadans. Per naturalesa no hi ha cap diferència entre el Rei, el President del Govern, l’amo d’un entitat bancària o empresa i el ciutadà normal. El problema rau en que s’ha tergiversat la llei natural i el valor es dóna al càrrec i no a la persona. Oblidem que el Rei, el President de l’estat, l’amo d’una multinacional són persones al servei de la humanitat i que com a servents que són no poden manipular-la al seu caprici, com està succeint vergonyosament a ple segle XXI. La organització política i econòmica actual és l’autèntica responsable d’una situació de crisi que està castigant a la humanitat. La humanitat, amb la veu dels ciutadans es queixa i reclama justícia, però la política i l’economia es vesteix amb pell d’ovella i simula comprensió però el que fa és esclavitzar. Milers anys d’història i l’home encara és el llop de l’home. Un suspens històric i natural. Oblidem que els textos antics, entre ells els bíblics, ens diuen clarament que la democràcia, el poder del poble, és un espai de llibertat i la política del segle XXI no ho enten.