LLUM PER A LA INDEPENDÈNCIA

El full de ruta marca l’horitzó a tocar de la mà. Però per fer el camí caldrà molta llum. Bufen molts vents per apagar-la i fer més espesses les foscors. Però hi ha una llum que dóna seguretat al pelegrí nocturn. L’esperança, quan és ferma i convincent, és la llum que desafia tots els vents contraris. Bufen de molts indrets però força d’ells esdevenen boomerangs que anul·len els efectes volguts pels bufadors. Vents de la por, vents sensacionalistes amb intencions d’impressionar, com aquell que amenaça als independentistes d’haver de passar damunt del seu cadàver. Una declaració de guerra contra una idea democràtica en ple segle XXI. Però contra aquesta amenaça tan fosca la llum de l’esperança també hi aporta solucions. Jo acuso la política espanyola de responsable dels odis que es viuen i manifesten en l’estat espanyol. Ha primat més la idea del poder recolzat per les armes, que no pas el poder de la intel·ligència que basteix la convivència amb els drets nacionals. Però encara són més lamentables les postures persecutòries si fem una ullada a l’evolució històrica de la societat. Donava la impressió que s’havia entrat en una nova etapa en la que regiria més la força de la raó que la força del poder, encara que aquest sigui democràtic, perquè la democràcia no ha de ser mai contrària a la veritat. Una democràcia fonamentada només en la força de la llei és una democràcia coixa perquè no podem oblidar que el ser humà és limitat i massa sovint egoïsta. I dissortadament a la pell de brau l’egoïsme instituït en el poder no es pot disssimular per evident. I la lluita d’egoïsmes personals amanits com a bens col·lectius es presenten com una base sòlida de la llei quan els efectes posteriors denuncien la seva inoperància davant els efectes negatius per a la majoria de la societat, com es palpa actualment. I es precisament la fe d’un poble en defensa dels seus drets, l’esperança més lluminosa per no defallir en la lluita per la independència de Catalunya. La llum ens la dóna, primer la natura, segon, la voluntat del poble, tercer, la història, quart, els resultats negatius d’una convivència dividida entre els pobles i cinquè, el tema actual de la globalitat que és impossible sense la individualitat solidària de les nacions. Catalunya fa camí vers una història més digna de la humanitat.