Cap a on camina Espanya?

El desgavell polític que ha desembocat a unes noves votacions dissenya una imatge democràtica antidialogant i el que és pitjor incapaç d’intel·ligència. Des de la meva mirada independentista no em causa cap satisfacció perquè una incapacitat d’intel·ligència no fa mal només al seu estat sinó també als veïns. El joc polític per intentar formar govern a partir de les darreres eleccions ha estat un verdader joc dels disbarats. Per començar el cap de llista del PP renuncia a la invitació del rei a formar govern perquè no assolirà una majoria absoluta al Parlament. El cap de llista socialista accepta i la primera entesa que signa la fa amb un partit que és la contra essència del socialisme. El PP, PSOE i C’s no volen sentir ni parlar dels partits catalans independentistes. Tampoc aconsegueixen aliança amb els partidaris del dret a decidir. I en el fons un contrasentit democràtic per la incapacitat de diàleg polític de tots. Com a conseqüència l’un per l’altre “la casa sin barrer”. Una imatge davant d’Europa d’una democràcia feble, incapaç i plena d’egoismes de partit. Què dirà la ciutadania davant d’unes noves votacions? Es deixarà enganyar una altra vegada pels partits que alternen el poder del país al patir la seva incapacitat per intolerants i negats a tot diàleg? El PP ha fet el joc de provocar el ridícul dels contraris i ho ha aconseguit però també ha demostrat la seva feblesa democràtica, la seva nul·la voluntat de diàleg si no li donaven la raó i la transmutació de la justícia en política, manipulant ambdues, política i justícia per manca de qualitat dialogant. Quan la llei és la única resposta, la democràcia es transforma en dictadura. I el PSOE que ha fet? Inventar un ball polític entre parelles que no s’entenen i el ball no ha estat una  festa sinó un fracàs. Sincerament penso que el fracàs té tres responsables: PP, PSOE i C’s. Els altres partits han estat comparses que han descobert el joc i no l’han jugat. Podien haver inclinat la balança? De cap manera. Era massa clara la postura dels altres tres perquè cap d’ells els volien com a socis sinó com a comparses per poder-los-hi carregar les culpes si ells erraven el tret de la governabilitat. Què dirà la ciutadania? No està cansada de que no l’entenguin, ni se l’escoltin? Quin paper jugarà el poble en la propera contesa electoral? Per què la solució només està en mans del poble i el primer pas que caldria fer es barrar el pas a totes les candidatures encapçalades pels polítics que han portat el país al desastre actual. Hi haurà a la pell de brau un moviment ciutadà com a Catalunya, Euskadi i que també pren cos a València i Mallorca, i tinc notícies que també a Lleó, per dir prou a la situació política actual?