Polítics d’avui amb mentalitat d’ahir no llegeixen el poble

La passió pel poder no es pot basar en les lleis perquè aleshores s’allunya de la voluntat del poble, que en democràcia és sobirà i els polítics amb mentalitat uniformadora no porten les ulleres de la democràcia. És possible que lectures esbiaixades de la voluntat de la gent desemboquin en la formació d’un govern dels tres partits amb filosofies centralitzadores i faran callar la veu popular amb un caramel dolç que serà enverinat perquè tot continuarà igual. La mentalitat de progrés encara no és entesa per la mentalitat de continuïtat i la continuïtat política és la negació i contradicció del procés de la història. Dissortadament, avui, els missatges que envia el poble, la gent que vol viure en pau, els esborra la goma de les armes i els missatges no es llegeixen. La política espanyola  porta tres mesos per aprendre a llegir i no fa cas dels mestres, tot i que són sobirans. Els resultats d’unes votacions a la pell de brau són fàcilment manipulables perquè existeix un percentatge que és molt important i cada partit que vol el poder se l’assimila perquè si no ha votat el contrari significa que no el vol, sense valorar que tampoc l’ha votat a ell i com a conseqüència tampoc l’ha de voler. Una majoria dita absoluta que no supera el vot de l’abstenció i els vots nuls no és mai una majoria absoluta i el govern, penso, s’ha de formar amb la suma de les minories més afins entre elles. El joc polític que ha viscut Espanya durant tres mesos  dóna la impressió que el tornarà a jugar i té tota la imatge d’un joc dels disbarats. Tal com he viscut  i estic vivint el procés polític espanyol,  n’he tret la conclusió que allò important és aconseguir el poder i que la veu del poble no hi té res a dir, per més que s’hi recolzin i ho manifestin a tort i a dret. Si de veritat els importés la veu popular ja l’haurien trobada la solució però no la volen perquè ells es quedarien al marge. Si aquest procés està beneït per la Constitució Espanyola, no només cal una reforma si no una nova Constitució en la que la veu popular sigui la veritable protagonista i el partit en el poder no necessiti el recolzament de la policia i l’exèrcit per poder exercir. Mentre els governants necessitin escortes i immunitats és impossible formar un govern amic i defensor, com cal dels drets dels ciutadans, no només dels seus deures. Amb la Constitució d’empara i amb l’herència política que es mou lliurament serà molt difícil  que l’estat espanyol gaudeixi d’un govern democràtic i obedient a la sobirania, sobirania que per altra banda viu la política des de filosofies molt distants però vàlides si el diàleg esdevé el fil conductor. Amb tota sinceritat l’orientació, que em penso endevinar com a solució, no m’ofereix cap garantia de canvi i de reconeixement dels drets del poble que amb caramels engany regalats amb pells d’ovella continuarà en l’oblit, en la crisi i contemplant l’alegre diversió de la corrupció. És veritat, puc equivocar-me i sentiria una gran alegria. La tindré? Dintre de tres mesos possiblement continuaré pensant igual.