QUIN PAPER HI JUGA, AVUI, CATALUNYA A ESPANYA?

      Em sembla molt bé que el President Puigdemont es trobi amb el President del Govern, Sr. Rajoy. Però quin sentit té, avui, aquesta trobada quan no es va celebrar quan calia perquè el filòsof del NO, no ho veia clar o no volia. I ara, que està en funcions, quin valor li dóna a l’entrevista. No fa massa dies vaig escoltar unes paraules del Sr. Rajoy que em van fer pensar en la lògica que empra en els seus arguments. Es queixava del procés per la formació del nou govern perquè alguns partits repetien NO,NO, NO afegint-hi que amb el NO, no es va enlloc. De què es queixa si aquesta paraula és la síntesi de la seva argumentació en la filosofia de la seva política. Suposo que l’argument del President de la Generalitat trobarà en el NO argumental de Rajoy la seva resposta a la política del PP, no goso dir espanyola, envers Catalunya. Intueixo que el NO serà l’argument per no aturar el procés  cap a la independència. Però resulta que la problemàtica dels partits espanyols senyala un procés sense sortida i tenen la gosadia de culpar-ne als catalans. És curiós, quan Espanya ha quedat molt galdosa a Europa que la critica  per la seva oposició a la llei catalana beneficiant les famílies mancades de diners per poder pagar la llum. Una postura, la del Tribunal Espanyol, que palesa amb prou claredat que la persona davant el diner és un número i la dignitat és del diner i no de la persona. Una llei escrita superior a la llei natural. Incomprensible. En el caos polític, en el que naveguen els partits, només hi faltaven els papers de Panamà que han forçat la dimissió d’un ministre, sembla ser amb intencions de rentar-se la cara algú, i la detenció de personal de “Manos limpias”, que jo no he cregut mai que ho fossin, i d ‘AUSBANC. La política espanyola encara no té prou taques perquè els ciutadans hi desconfiïn? On rau la dignitat dels polítics que seria millor que es retiressin i deixessin el camí lliure a gent que creu en la dignitat de les persones abans que en la dignitat dels càrrecs?. Personalment no només desconfio dels partits polítics sinó també dels ciutadans que votin al PP o al PSOE perquè formin govern. No entenc, davant de certs resultats, la credibilitat en la ciutadania. I no l’entenc perquè només la por els guia i la credulitat d’un 0’25% de la millora de les pensions dels jubilats que són determinants a l’hora de dominar la balança. Egoisme desmesurat pel poder i por descontrolada de perdre la nòmina, dues bases jugades sibil·linament i que marquen l’orientació política d’un país. I la nau en que navega es diu corrupció. Una ullada a la situació real d’Espanya dóna raons per demanar justícia i dignitat. I en aquest caos, quin paper hi pateix Catalunya? No és hora de dir prou i adéu-siau?