EL DIA DEL LLIBRE DEMANA LLIBERTAT

Sant Jordi és una festa però les festes tenen un sentit, el de la vida i la festa de Sant Jordi celebra la vida de Catalunya, amb la germanor corresponent amb altres col·lectivitats que tenen a Sant Jordi per patró. Però a la festa del patró se n’hi afegeix una altra, la del llibre, el llibre màxim exponent de la cultura. La cultura no és completa sense llibertat. La imatge d’un poble es reflecteix en el mirall del món amb dos valors, la llibertat i la cultura. Els dos són indispensables perquè un poble visqui la vida en plenitud. Però la política espanyola del segle XXI no reconeix els valors dels seus pobles que configuren l’estat. Nega la seva llibertat i posa pals a les rodes de la seva cultura. I amb una política amb aquests condicionants no serà mai una política democràtica i creativa. L’estat espanyol s’atribueix uns valors que com estat no li pertoquen perquè el seu deure és respectar i alenar el seu exercici en els diferents pobles d’Espanya, pràctica que no compleix i més aviat fa tot el contrari. Un estat que no respecta la seva composició és un estat generador d’incultura i de pobresa que malmet la dignitat de les persones. Per llei natural la dignitat dels súbdits és superior a totes les lleis positives, es diguin Constitució o lleis aprovades pels estaments polítics. I quan aquesta condició no es compleix els resultats són els que pateixen la majoria dels ciutadans de l’estat espanyol. Contra aquesta política negativa democràticament i social els pobles tenen el valor de celebrar festes representatives del que li escau als pobles i Catalunya és un exemple mundial reconegut, admirat i també copiat. I l’exemplaritat de la celebració l’engrandeix l’agermanament amb les roses. Un llibre i una rosa projecció de la persona intel·ligent que dialoga i agermana. Els llibres regalen temes pels col·loquis i les roses perfumen l’ambient perquè la llibertat esdevingui el marc de les convivències en pau. A casa nostra allò que fa la societat no gaudeix del suport corresponent dels governants. I no ho gaudeix perquè el programa educatiu de l’estat no té per objectiu la persona global sinó la persona número sense dret per gaudir de la seva llibertat i fer-la productiva per creativa. La cultura ha de començar a casa i seguir a l’escola des de primària fins als doctorats, creant homes i dones cultes en els diferents estaments socials d’acord amb les seves capacitats intel·lectuals i creatives. I aquest procés tal com existeix no esdevé positiu com es comprova arreu del país. El dia de Sant Jordi es compraran molts llibres i moltes roses però no tants com caldria per les exigències culturals d’una nació i d’un estat. La festa es viurà però tindrà continuïtat a les llars, a les entitats, als pobles? Sortosament el camí existeix i també molts caminants, però no hi són tots. La societat compleix però dissortadament la política impedeix. La Constitució Espanyola diu que el poble és sobirà però els governants en el camp de la cultura i conseqüentment en els altres, no li deixen exercir. El deure principal polític per Sant Jordi serà el fiscal. Llastimosa la forma. Però el poble si no perd la fe en ell mateix imposarà la seva sobirania que la Constitució li reconeix.