Per Sant Jordi la poesia juga el partit de la història

La dita castellà “de músico y poeta todos tenemos un poco” no és només significativa sinó també definitòria. La música i la poesia representen, en la integritat del ser humà, l’essència de l’esperit existencial. Música i poesia són els rails del tren de la història que és la persona. Però dissortadament no tothom n’és conscient. I la deriva, el xoc de trens esdevé inevitable. La música i la poesia són l’esperit que conserva i preserva la integritat humana en el procés de la seva transformació de ser temporal a etern. I són precisament aquestes dues definidores del ser, les que amb la seva absència denuncien la feblesa històrica de la humanitat. Música i poesia són qualificadores de la bondat espiritual i anímica dels homes i les dones perquè és en un ambient musical amb una expressió verbal passional que l’ésser humà descobreix les seves autèntiques capacitat vitals de ser. Sense aquestes dues indispensables col·laboradores totes les altres activitats pateixen les deficiències de la integritat i la seva col·laboració en la definició del humanisme és dèbil i mancada d’ambient i de passió. Sense un ambient adequat i una expressió adient la persona es troba impotent al bell mig de la història patint la impotència que li nega sentir el gust d’un infinit futur a tocar de la mà. Llastimosament les companyes de l’existència, la vida i la mort, no poden actuar positivament com és la seva missió perquè al llarg de la història un factor predominant de la humanitat les ha presentades com dues enemigues irreconciliables quan en realitat són dues amigues que donen sentit a l’existència de les persones. Sense  vida i mort no hi ha existència, no hi ha éssers vius. I curiosament la vida i la mort són les dues fonts d’aigua pura i neta més abundosa que moltes persones no veuen perquè un poder invasor les enverina. Descobrir la realitat poètica i musical de cada ser humà és imprescindible per a una convivència en pau perquè sense harmonia entre iguals (música) no hi ha diàleg passional  (poesia). La Diada del llibre per Sant Jordi juga un partit transcendent perquè la lectura de la bona poesia, la del fons més que la de la forma, actua d’infermera administrant aquella injecció que l’anomenen passió, que els poetes l’escriuen i els músics la canten i els lectors es troben a ells mateixos.

Joan Sala Vila