“Serem els qui defensin la convivència amb la fermesa dels
nostres valors” Albert Rivera de C’s.
La meva filosofia apresa dels grans filòsofs i defensors dels
drets naturals de les persones m’ha ensenyat que la capacitat i força d’una
defensa depen de la qualitat de la dignitat humana i del saber raonar els
missatges i alliçonaments de la història. La veritat de la dignitat humana la
defineix el concepte de llibertat, amb el ben entès que inclou el dret a
equivocar-se i la resposta a l’error, una vegada, detectat. És evident que en
el meu concepte de llibertat, que he après en la lectura de pensadors de
diferents ideologies i de la lectura de la Bíblia, no és nega a ningú el dret
de pensament d’una variada ideologia. Però presuposa i urgeix el deure de parlar-ne.
Tenia 15 anys quan em vaig aprendre de memòria el discurs de Ciceró, “Qousque
tàndem Catilina abutere patiantia nostra”. Ciceró era un intel·lectual romà que
l’any 63 a. C, denuncia la dictadura de César. El pensador Bertrand Russell,
autor del llibre “Per què no soc cristià”, defensa el diàleg, mitjà per arribar
a un consens. En la mateixa línea Raymond Pannikar afirma que en un debat el
consens no consisteix en renunciar a les idees pròpies sinò trobar un model de
convivència amb la diferència. Els pensadors Huxley i Habermas raonen com es
pot arribar a un món feliç. Curiosament les mateixes directius que he trobat en
els pensadors, sense oblidar Marck i Engels, les he trobada en la lectura i
reflexió dels evangelis. Les lleis no defensen valors, han de defensar els
creadors dels valors que són les persones. I un dels valors de convivència més
indispensable rau en el fet de saber dialogar malgrat la diferència. Els estats
han condemnat amb la presó personalitats que avui són reconegudes mundialment, com
Gandhy, Luter King, Mandela i de casa nostra Xirinacs. Sr. Albert Rivera, la
filosofía m’ensenya que totes les institucions humanes si no estan al servei de
totes les persones i treballen pel benestar de tota la hunmanitat no tenen raó
der ser. l’objectiu central de la humanitat és la defensa de la dignitat de
totes i cadascuna de les persones i el responsable de que es compleixi és la
política. I la política espanyola dominant no el compleix i el seu partit és un
dels incomplidors. I no el compleix perquè les persones que la dirigeixen són
massa egoístes. Sr. Albert Rivera, jo no sóc polític, no el conec personalment,
però conec la família de la seva primera esposa que heu estat incapaç de
conservar i complir els vostres deures de pare. Un germà de la vostra ex és
exalumne meu i el seu pare un amic col·laborador d’Òmnium Cultural. Sr. Rivera,
he comprobat amb els meus propis ulls la seva capacitat manipuladora dels
textos pintats al comerç de la seva família a Granollers borrant en la
reproducció que enviàveu a la premsa la part que us comprometia. Un demòcrata,
Sr. Rivera treballa per la dignitat de la gent, no la del territori, que no en
té de dignitat, i si en té, la seva dignitat està al servei de la gent que
l’habita i vos feu tot el contrari. S r. Rivera, per les notícies que la premsa
ha publicat de vos, no sou cap exemple d’una digna distribució de la riquesa
perquè quan vàreu olorar, encara que petita, una possibilitat d’esdevenir
President de l’estat, la premsa va publicar la vostra proposta de multiplicar
per un percentatge escandalós el sou del president del govern. Primer és la
dignitat de tots els ciutadans, pensin el que pensin, és el vostre deure pel
que heu estat votat i demanar l’aplicació del 155 a Catalunya és votar a favor
d’enviar a la misèria set milions de persones.Sr. Rivera, escoltant les vostres
paraules, seguint el curs de la vostra vida, les persones tenim tot el dret de
pensar que alló que vos busqueu en la política és l’enriquiment personal a
l’estil de Felipe Gonzàlez i d’Aznar. I per aquest camí no s’assolirà mai una
Espanya digna. Cal saber llegir el procès de la història i una darrera
consideració, Sr. Rivera, els presos polítics catalans empresonat i exiliats la
història els posarà al mateix nivell de Gandhi. Un consell reflexioni sobre la
seva veritat i escolti a tothom si de veritat vol ser un bon polític i no un
vividor de la política. Hi ha massa polítcs a Espanya que servint-se de la
política estant endollats a grans empreses. I mentre el poble senzill, penes a
viure. Sr. Rivera, m’agradaria honestament saber quins són de veritat els
vostres valors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada