Si el model democràtic de
convivència no és republicà la llibertat no serà mai la defensora de la
dignitat de les persones. La base de la
filosofia de la república comença a tenir forma en l’antiga Grècia gràcies al
respecte que es mereixien els pensadors, preocupats per aconseguir un model
social de dignitat humana. I és precisament una de les urgències de la política
actual que no té una idea de base humana sinò un plantejament basat en la força
absoluta de la llei. I la llei necessita adaptar-se a les urgències canviants
del temps perquè esdevingui un veritable configurador social des de la formació
de la persona. La llei humana no pot ser mai absoluta. Els pensadors hi són, però els pensaments,
sovint, semblen contraris i fins i tot contradictoris, fet normal per mor de la
llibertat. Però la llibertat, en les relacions humanes, es veu forçada a
descobrir la veritat de les seves propostes. I és aquesta necessitat, que en un
model social en el que encara les diferències socials definien els humans en
llibres o esclaus, essent uns i altres persones iguals en la seva configuració,
la que demana intel·ligència. Dissortadament els primers passos republicans no
van alliberar els esclaus, trigà segles i encara avui dia massa persones viuen
un esclavatge indigne de la civilització de més de vint segles d’avenços
històrics a tots nivells. La implantació d’una verdadera república és
imprescindible si de veritat la dignitat humana és la centralitat del model de
convivència. Els estats que s’autodefineixen republicans al segle XXI, ho són
de veritat? Si parem esment en el nivell
de vida dominant de cadascun d’ells ens adonarem del patiment de milions de
persones. En el segle XXI no hi ha cap model polític que de veritat sigui
democràtic i republicà. Només cal preguntar-se per què cada dia es produeixen
tantes morts en la humanitat i comprobar la resposta dels polítics més
poderosos. I la pell de brau no és cap excepció, tot el contrari fa costat als
grans per demostrar que també ho és. El
primer dret de les persones és el dret a la vida i ningú està auoritzat a negar-li. I a Europa, Espanya també, es nega
l’entrada als seus ports a les naus salvavides. I a Europa, i a Espanya també, els problemes
socials se solucionen amb la presència de les forces afrmades. L’argument de
les persones és la paraula i les autoritats legals tenen el deure d’escoltar i
dialogar per poder convèncer. I no ho fan. I encara pitjor, neguen el dret a
pensar. Amb la força escampen la por i amb la por tenen el poder per governar.
On és la llibertat que és la definició de la personalitat? Ens hem dedicat mai
a reflexionar sobre el per què de la criminalitat? Quan es produeix una
prohibició, s’ha valorat mai que alló que és prohibeix pot ser resultat d’una injustícia
del poder?. Un exemple molt proper. La polèmica dels “top manta”. S’ha
investigat qui hi ha al darrere fent el gran negoci quan possiblement se
sanciona el menys culpable? La base original de la república és la defensa dels
drets naturals de totes les persones que la configuren per poder viure en
dignitat? Una ullada a les grans potències ens demostrarà quin és l’objectiu de
la gran política al món. El gran negoci de les armes és la més gran mentida de
la defensa de la pau. En l’orígen de tots els mals socials sempre hi
descobrirem la manipulació de persones, les que manipulen i les que són
manipulades. És el gran repte de milions d’anys d’història de la humanitat que
encara no s’ha solucionat i pels indicis no es vol solucionar. Catalunya és un
exemple del camí més democràtic de la república. La seva gent paga les multes
injustes imposades als polítics defensors del dret a la llibertat i la
independència dels pobles. És un model a tenir en compte si de veritat es
defensa la llibertat de les persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada