QUAN ELS POLÍTICS REBUTGEN SER PERSONES

La política de l’actual etapa democràtica espanyola, malgrat pertànyer a la Comunitat Europea, no és una política constructiva de la globalitat sinó la política d’egoïsmes personals incapaços de dialogar amb una oberta oposició. És una política que nega el fet de ser persona de milions d’éssers humans. I aquest fet condueix a la aniquilació de la humanitat. Estic convençut que arribarà un temps que deixarà d’existir, però els éssers humans tenen el deure de conservar-la digna fins el darrer moment. I el procès polític d’Espanya és negatiu. Comença per negar la llibertat de pensament. I aquest dret fonamental el neguen el PSOE, C’s i PP. Davant aquesta evidÈncia alló que de veritat m’esgarrifa i em preocupa és la demostració que fan amb la seva política de manipuladors de la història i del seu procès. És veritat que el mapa universal polític és descoratgedor i fins i tot, és molt fort, la victòria de l’odi i de la mort com instrument de venjança, no com germana i companya de la vida. No és la meva intenció de generalitzar avui en el mapa polític actual, sinò valorar afirmacions recents del PSOE i de C’s per boca dels seus líders. Pedro Sànchez no vol parlar amb ERC i PdCat per què són independentistes i un portaveu de Catalunya del C’s proposa al Govern d’Espanya d’il·legalitzar Òmnium Cultural, el mateix que va fer Franco i Ómnium és l’entitat cultural amb més socis d’Espanya al nivell del R.Madrid i del CF Barcelona. Una autèntica incongruència política declarant no ser persones a més de set milions de ciutadans. Si negar la dignitat de persona només a un ciutadà és delicte d’odi, qué immens és l’odi dels dos partits estatals! Però alló que encara em sembla més indignant, no és la negació a dialogar sinó la inoperància, que és demostració d’incapacitat de valorar i trobar el camí de la solidaritat huamana, que per part dels independentistes i els membres d’Òmnium Cultural es vol i es treballa. La cultura intel·ligent, racional i solidària no és  la divisió sinó la germanor en la diferència. Jo li pregunto al Sr. Pedro Sànchez, les seves paraules són resultat del seu pensament directe o indirecte, però pensament, sí o no? Si em respon que ho diu la llei, li faig la següent: l’ha llegida i pensada i perquè l’ha pensada l’imposa, sí o no. Si em torna a dir que la llei ho diu, insistirè, aleshores renuncia al seu dret a pensar i si no pensa no es persona i si no és persona el seu càrrec és un fet contra natura. Negar el dret a pensar és negar la llibertat. Dissortadament, segons intento comprendre, la política de l’estat espanyol és una política de l’egoïsme personal contra el dret de pensar. I per aquest camí s’avança directe al desastre com s’augura el futur de la humanitat.

Dissortadament la humanitat del segle XXI està dirigida per la indignitat humana de polítics que no pensen, perquè obliden aquesta capacitat, i volen fer passar pel seu adreçador a la humanitat. L’Estat Espanyol dissortadament n’és un exemple, com ho és Europa, Estats Units, Rússia, Xina, els països àrabts i molts d’altres. El món necessita una política netament humana, aquesta és la meva filosoilosofía que defesarè arreu. Un llibre polític meu es titula EL MÓN NECESSITA UNA POLÍTICA HUMANA i n’estic escribint un altre en la mateixa línea DEMOCRÀCIA UN  PROCÉS DE FUTUR.