QUAN ELS PARTITS NEGUEN LA DEMOCRÀCIA

Una de les maneres de demostrar la manca de democràcia és omplint-se’n la boca acusant als que no pensen com ells. I aquesta pràctica és gairebé norma a l’estat espanyol fonamentalment per part dels grans partits, siguin de dretes, d’esquerres i óbviamnent els ultres. I tot per un concepte esbiaxat sinó manipulat del concepte llibertat. La llibertat de sortida no és la manifestació de la veritat de les afirmacions. No es respecta que la llibertat és el dret a equivocar-se, però l’error es pot adreçar si la intel•ligència se n’adona. I aquesta circumstància fonamental els partits, sobre tot els que assoleixen poder, la neguen o menys’tenen i són incapaços de cap mena de reciclatge perquè la seva opinió és intocable. La llei no és jutge de les errades ideológiques, és jutge de les consequències negatives per a la humanitat, amb el ben entès que no totes abasten la totalitat sinò a una part. El que pot ser un error en una col•lectivitat pot ser positiu en una altra. La llibertat és la facultat humana d’un abast  desconcertant que té en la intel•ligència i la passió la via per valorar la bondat o no de les decissions. Una decissió pot ser positiva per a uns i molt negativa per a altres. I massa sovint aquesta circumstància la política no la té present perquè manipula el subjecte. Un estat com a territori no és lliure, ho és la seva gent. Per tant un territori pot ser base de discució per raons diferents de titolaritat, titolaritat que la història ha de demostrar. I el concepte d’estat espanyol del segle XXI no ees correspon amb el del segle XVIII i molt menys amb els segle XV, XVI, i XVII. Isabel la Catòlica no va ser mai reina de Catalunya i per coherència no pot ser argument demostratiu de la unitat. L’anexió a Catalunya fou obra de Felip V per la força de les armes, no fou una unió democràtica sinó una manera d’esclavitzar els catalans. Una verdadera injustícia que només té una solució, tornar a cadascú alló que era seu.I consultar la ciutadania si vol ser lliure o prefereix continuar junts. I Franco va repetir l’esclavatge i l’actuació dels grans polítics espanyols continúen la submissió sense respectar el dret a la llibertat i a la recuperació del territori. El problema és molt greu políticament perquè basen el seu funcionament en la victòria d’una votació sense tenir en compte les voluntats de cada votant a l’hora de formar govern. I el govern no pot exercir dictatorialment amb els vots propis obtinguts perquè els altres són indicatius de la democràcia i per coherència han de ser escoltats i tinguts en compte. I la política espanyola no ho fa, no actuant per tant democràticament. No dialogar amb tots els partits a l’hora de formar govern és una acció dictatorial continuadora de la dictadura franquista. No discuteixo, ni sóc qui, la filosofía de cada partit, però sí discuteixo la no aplicació de la filosofia democràtica. I a l’estat espanyol no es compleix. Una majoria absoluta no pot ser mai una dictadura i malauradament al segle XXI a Espanya i a Europa ho és. La demostració, les persones ofegades al Mediterrà perquè estats europeus els hi han negat la seva ajuda. I aquesta circumstància és un crim contra la humanitat. I la història en demanarà comptes, quan la política sigui un veritable servei a la hunmanitat. És el que no volen els grans partits. Però tinc confiança en les persones dignes, que hi són i cada dia seran més.