OPEN ARMS, un exemple de dignitat humana

La dignitat és el baròmetre indispensable per mesurar i definir la qualitat de la humanitat en la seva globalitat. No és una tasca fàcil perquè la globalitat és el resultat de la intel·ligència entre moltíssimes diferències. Les diferències a l’any 2019 són les més de set mil milions d’éssers humans que la configuren i totes i cadascuna mereixen el seu respecte. Totes les persones pel sol fet d’existir el mereixen perquè tenen en l’existència la raó de la seva dignitat. El programa de la humanitat dissenyat per la naturalesa, que té en la llibertat la garantia, és el missatge a entendre i posar en pràctica. I el problema no es fa esperar per una raó molt senzilla, quan i perquè una persona és digna. Els moviments socials de tota mena expressen amb els seus resultats la realitat de la dignitat o la indignitat que té el seu baròmetre mesurador en el respecte a l’ésser humà pel sol fet d’existir i per la seva imatge imitable o no. I aquest referent repercuteix en les relacions humanes que han estat la raó de la formació de col·lectivitats de convivència que en el segle XXI es defineixen com nacions. I és precisament la filosofia que les defineix la causa que explica el perquè de la seva formació. Però la natura i la història no contemplen els col·lectius com fets consumats invariables perquè els seus membres sense excepció continúen essent amos del seu pensament dictat per la llibertat. I una nació no esdevé per art de màgia un exemple de convivència útil per a tothom. Existeixen diferències que milions anys d’història continúen sent problemàtiques i les raons de qualificació esdevenen canviants. La intel·ligència universal humana ha estat i és incapaç, de moment, de pensar una filosofia de convivència universal desitjable. És en aquest mapa dispers i diferenciat on individualitats o petits nuclis humans donen lliçons començant amb el respecte a les persones pel sol fer de ser. En el nostres dies un exemple a casa nostra ens el dóna la ONG catalana OPEN ARMS  amb els rescats de persones amb risc en el Mediterrà. La vida de les persones és un dret independentment del seu pensament i de la seva ideologia. I com el comandament de la nau ha dit que al marge de les prohibicions polítiques si troben en el mar una persona en risc, la rescataran. I aquest comportament és un model de dignitat com ho palesa el fet que s’ha escrit que el responsable de l’OPEN ARMS es mereix el premi Nobel de la Pau. No tothom pensa igual, com per exemple VOX ha comunicat que denunciarà a la fiscalía OPEN ARMS perquè afavoreix la immigració il·legal. Contrasta aquesta postura quan persones internacionalment qualificades han denunciat el tracte rebut per part d’Itàlia d’incompliment de sis tractats internacionals: a) Dret marítim, b) Conveni sobre Recerca i Rescats marítims, c) Declaració internacional dels drets humans, d) Convenció de Ginebra, e) Carta dels drets fonamentsl de la U.E, i f) Conveni Europeu dels Drets humans. La política europea s’ha vestit de glória fent la vida impossible a naus que es dediquen a rescatar vides. Un missatge de la història actual que convida a tots els ciutadans a pensar quina és la seva dignitat per contribuir a la verdadera convivència en pau en la lluita contra les armes, culpables de milions de morts, directament i indirecte. La humanitat ha de perdre la por als polítics culpables de la pobresa. Una data que he llegit avui en referència a la distribució de la riquesa. L’1% més ric d’Amèrica posseix el 40% de la seva riquesa i més del 40% de la gent treballadora entre 18 i 65 anys viu en la pobresa. Només el respecte basat en l’amor crea persones dignes.