EL CORONAVIRUS UNA CRUILLA HISTÒRICA

 La història defineix un procés de convivència de la humanitat en la formació de les col·lectivitats d’acord amb les seves diferències. Però les diferències sovint han estat la base de conflictes. La raó perquè han canviat les bases reguladores obviant les diferències basant-se en exigències del poder. Les guerres són una demostració constant que continua al segle XXI. I en aquesta lluita del poder els governants es tornen cecs davant els missatges de la natura. Un exemple el tenim en la pandèmia covid-19 castigant tot el planeta. I es produeix una resposta que fa pensar. Els governs posen tota la responsabilitat en el comportament dels ciutadans. Volen demostrar amb les mesures imposades que actuen amb responsabilitat. No hi falten respostes que no tenen fe en els governs. No és pas que jo ni tingui massa. I em pregunto. Els ciutadans de cada estat han rebut l’assistència necessària per poder viure dignament? Perquè, com s’explica l’aparició de la pandèmia? Quins són els ciutadans amb més risc? L’experiència de la covid-19 ensenya que els més pobres. La mancança d’aliments, milions d’ells a l’any 2020 es moren de fam. I a l’any 2020, la contaminació ambiental és una altra causa mortal. Dos extrems que convergeixen. La resposta és la mateixa tant d’un cantó com de l’altra. A uns els hi prenen i els altres no saben que fer-ne. I davant d’aquesta dualitat que fa la política? Senzillament no complir els deures. És incapaç de regular un just repartiment de la riquesa i el problema esdevé gravíssim quan massa polítics s’han enriquit injustament. En el fons el màxim culpable és la política incapaç de posar ordre en la distribució dels bens de la terra, dels que els diners en són l’equivalent en l’actual model de convivència. Fa molts anys que la natura envia missatges, però segurament en fa més que els governants del món no actuen de governants sinó d’explotadors. Fa molts anys que escolto els estralls del petroli com font d’energia. Avions, vaixells, cotxes, motocicletes, il·luminacions hi depenen. Perquè no  s’ha fet cap pas cercant altres energies menys contaminats? Senzillament per l’egoisme del diner. No cal citar noms de cap mena, són prou coneguts. I alguns d’ells són guardonats per la política i la justícia. És més important un barril de petroli que la vida d’una persona. Ara tot són correcuites. I la covid-19 ha denunciat aquest tracte. La covid-19 mata, però l’han empesa a fer-ho. L’han empesa perquè la humanitat no ha rebut de la política l’assistència sanitària, la provisió d’aliments, la cultura, l’accés al diner que la política té l’obligació de promoure i se’n renta les mans. En el segle XXI encara és més important la fabricació d’armes que el conreu dels camps i dels horts. Una verdadera anomalia de la història. I el coronavirus ho denuncia. Però quan no es vol, no s’escolta. I la culpa no és només d’un estat, és de tots.